MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8761 (22 / November / 2024)

Vidal Habib (fl. Barcelona, 1333)

Creació de la fitxa: 2023-12-02
Darrera modificació: 2023-12-07
Categoria social i professional
físic-cirurgià - jueu - metge
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Aleixar - Barcelona
Comentaris
Metge (físic-cirurgià) jueu de Barcelona. Fill de Habib Bonjuhà, jueu de la mateixa ciutat. El 1333 fou examinat per Pere Gavet (fl. 1311 – 1346), en presència de mestre Francesc Desplà (fl. 1362 – 1390). Li fou concedida llicència per practicar la medicina a Barcelona, sota certes condicions: quan hagi d'administrar un laxant, primer havia de mostrar la medicina; donar bons consells als indigents, medicant-los amb medicines provades a consciència, i que, per a utilitat i servei als malalts, estudiï llibres d'art de medicina per espai de dos anys, després de l'examen. El jurament el féu a la catedral de Barcelona, amb la llei jueva a les mans i en presència de mestre Vidal Bonafós (fl. 1333). El bisbe Pons de Barcelona li concedí autorització per exercir a la diòcesi, observant les condicions imposades per l'examinador (Roca). Es casà amb Solona, jueva de l'Aleixar, de qui rebé el dot el 1333. A l'Aleixar exercia com a cirurgià. El 1351 encara hi practicava. (Secall). — Formes antigues del nom: «Vidal Fabib», « Vidal Abip» (llatí, català).
Bibliografia
Roca (s. d. [1927]), L'Estudi General de Lleyda ..., pp. 74-75
Secall i Güell (1983), Les jueries medievals ..., p. 465
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).