MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8740 (22 / November / 2024)

Samuel Abenmenassé (fl. València, s. XIII últim quart)

Creació de la fitxa: 2023-11-30
Darrera modificació: 2023-11-30
Categoria social i professional
alfaquí - diplomàtic - jueu - metge - traductor
Activitat professional
Patró: Rei Pere II el Gran - Privada i rei
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: València (regne)
Localitats: València
Comentaris
Metge (alfaquí) jueu de València al servei de Pere II el Gran (1240 – 1285). Germà de Jafudà Abenmenassé. Entre 1276 i 1286 fou metge reial i intèrpret oficial de l'àrab. Continuà ambdues tasques a la cort de l'infant Alfons, després rei Alfons II el Liberal (1265 – 1291). Fou succeït per Bondavid Bonsenyor (fl. 1284 – 1293), fill d'Astruc Bonsenyor (fl. 1258 – 1278), i germà del cèlebre Jafudà Bonsenyor (fl. 1294 – 1331). Bondavid Bonsenyor realitzà els mateixos serveis a la cort de Jaume II el Just (1267 – 1327). (Garcia Ballester, 1988). Residia a la cort els mateixos anys que Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311) va viure a Barcelona i a València. Va traduir de l'àrab al llatí diversos escrits mèdics (García Ballester, 1988). Escrivà major de Pere el Gran, fou nomenat en el càrrec de forma vitalícia el 1279, l'exercí fins al 1284, malgrat les restriccions de l'activitat pública dels jueus. Acompanyà al rei en les seves expedicions a Tunísia i Sicília el 1282-83 (Romano).
Bibliografia
García Ballester (1988), La medicina a la València ..., p. 47-48
Romano (1978 [=1980]), "Judíos escribanos y trujamanes ...", pp. 84-85, 101-102
Romano (1970), "Los funcionarios judíos de Pedro ...", pp. 28, 36 y 39
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).