MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8726 (22 / November / 2024)

Salomó Abraham Terós (fl. L'Arboç, s. XIV-1 – Valls)

Creació de la fitxa: 2023-11-17
Darrera modificació: 2023-11-17
Categoria social i professional
cirurgià - jueu - metge - prestador
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Arboç, l' (Baix Penedès) - Valls
Comentaris
Metge (cirurgià) jueu de l'Arboç, fill de Abraham Teròs (fl. 1324), també cirurgià, i d'Astrugona, i germà de Teròs Abraham (fl. 1324). El matrimoni anà a viure a Valls 1321. El seu fill Salomó els seguí el 1323. Es casà amb Mireta, filla de Vidala, viuda de Salomó de Tolosa, jueu de l'Aleixar. Entre 1342 i 1343 consta establert a Valls, on, a més d'exercir com a cirurgià, es dedica a diversos negocis a fer de petit banquer. Els negocis al Pla de Santa Maria els féu conjuntament amb Bonjuhà Astruc de Carcassona. El 1343 atengué el fill de Bartomeu Duran, de Vilabella, cobrant 35 ss. en el moment del servei, més altres 35 si el malalt no moria (Secall 1983). — Formes antigues del nom «Salamo Abraam Teroz».
Bibliografia
Secall i Güell (1983), Les jueries medievals ..., pp. 82, 106, 351, 356, 473
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s.v. 'Salomó Abraham Teroz'

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).