MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8707 (22 / November / 2024)

Nisín Hanoqua (fl. Huesca, 1448 – 1486)

Creació de la fitxa: 2023-11-09
Darrera modificació: 2023-11-09
Categoria social i professional
físic - jueu - mestre - metge
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne)
Localitats: Osca [Huesca]
Comentaris
Metge (físic) jueu d'Osca. Era filla del metge de la mateixa ciutat Jucé de las Infantas (B. Gracia, 2008). Està ben documentada la seva activitat com a prestador. El 1448 era testimoni de la cancel·lació d'una comanda a Violante de Lobaco (Del Arco, 1947). El 1480, amb altres membres del llinatge Hanoqua, venien terrenys que posseïen a San Cebrián, prop de la sinagoga (B. Gracia 2008). — Formes antigues del nom: «Nacin Fanoca», «Nacin Hanoca», «Nesin Anoca», «Nacim Anoqua.
Bibliografia
Arco y Garay (1947), "La aljama judaica de Huesca", p. 295
Benedicto Gracia (2008), "Los médicos judíos de Huesca ...", p. 74
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s.v. 'Nacim Anoqua'

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).