MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8694 (20 / maig / 2024)

Palau, Pere (fl. Barcelona, 1359 – 1399)

Creació de la fitxa: 2023-11-05
Darrera modificació: 2024-04-03
Categoria social i professional
armer - bibliotecari - cuirasser - familiar/domèstic
Comentaris
Cuirasser, armer i bibliotecari reial. Ciutadà de Barcelona. Fou cap de l'armeria de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), Joan I el Caçador (1350 – 1396) i Martí I l'Humà (1356 – 1410) al Palau reial major de Barcelona («tinent les claus del nostre archiu de les armes del palau nostre de Barcelona», «tenenti pro dicto domino rege arma et alia bona in archivio regio civitatis Barchinone», «guarda de l'arxiu nostre de Barcelona»), on també hi havia dipositada la biblioteca reial («la cambra on estan los libres»). — Formes antigues del nom: «Petrus Palau», «Petrus Palacii» (llatí), «Pere Palau», «Pere Dezpalau» (català).
Bibliografia
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, pp. 190, 195, 200-202, 206-207, 235, 293, 295, 320, 350, 363, 366, 393, 395, 396, 411 i 413; vol. 2, pp. lv i 327 ("arxiver")
Variants del nom
Despalau, Pere
Destinatari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1071, f. 76v – Manament, Reial – 24 octubre 1359

Carmel Ferragud; Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).