MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8685 (18 / maig / 2024)

Mossé Boaç Sasala (fl. Besalú, 1360 – 1367)

Creació de la fitxa: 2023-11-03
Darrera modificació: 2023-11-03
Categoria social i professional
físic - jueu - metge
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Besalú
Comentaris
Metge (físic) jueu de Besalú. Pertangué a una família dedicada fonamentalment a la pràctica de la medicina. El seu pare Mossé Sasala (fl. s. XIV-1), exercí a Perpinyà, i el seu oncle Abraham Sasala (fl. s. XIV-1), a Puigcerdà. Bonadona Sasala (fl. s. XIV-1), divorciada del també metge Abraham Descatllar (fl. s. XIV-1), era germana de Mossé i d'Abraham Sasala. Els jurats de Besalú el van contractar entre 1360 i 1367 amb una assignació de 15 lliures l'any, i amb la condició de no deixar la vila més de dos dies seguits, visitar els malalts i "orinas eorum custodiam et spiciam et suum regimentum ordinabo". El 1368 l'infant Joan, després rei Joan I el Caçador (1350 – 1396), estant a Besalú, concedí a Mossé Boaç llicència per exercir la medicina per tot Catalunya, exceptuant les viles de Perpinyà, Puigcerdà, Vilafranca del Penedès i Cervera (Grau, 1972).
Bibliografia
Grau Monserrat (1972), "Metges jueus a Besalú ...", pp. 29 i 31-32
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s.v. 'Mosse Boaç sa Sala'

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).