MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8680 (18 / maig / 2024)

Mossé Remós (Mallorca, 1406 – Palerm, 1430)

Creació de la fitxa: 2023-11-03
Darrera modificació: 2024-01-19
Categoria social i professional
escriptor - físic - jueu - metge - poeta
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Universitària
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - Sicília (regne/illa)
Localitats: Palerm [Palermo] - Palma [Ciutat de Mallorca]
Comentaris
Metge (físic) i poeta jueu de Mallorca. El 1391 vivia al call de Palma un pergaminer de nom Mossé Rimos, que podria tractar-se d'un familiar seu (Quadrado). Remós va néixer a Mallorca, i sembla que estudià a Roma i exercí la medicina a Palerm. Acusat d'haver enverinat intencionadament un malalt cristià amb cures inadequades, fou sentenciat a la pena capital. Li fou oferta la commutació de la pena a canvi d'acceptar la conversió al cristianisme, que refusà. Fou ajusticiat el 1430, a l'edat de 24 anys. Va escriure alguns poemes (Feliu-Riera, 1976).
Bibliografia
Quadrado (1967), La judería en Mallorca en el ..., p. 57
Feliu i Marbres - Riera i Sans (1976), Poemes hebraics de jueus catalans ..., p. 207-212
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s.v. 'Moshe ben Ishaq Remós'
Contreras Mas (1997), Los médicos judíos en la ..., p. 134, s.v. 'Mossé ben Ishaq Remós'
Variants del nom
Mosé ben Ishaq Remós

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).