MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8676 (18 / maig / 2024)

Mossé Alfaquí (fl. Perpinyà, 1339 - 1414)

Creació de la fitxa: 2023-11-02
Darrera modificació: 2023-11-16
Categoria social i professional
físic - jueu - metge
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Rosselló i Cerdanya (comtats)
Localitats: Perpinyà
Comentaris
Metge (físic) jueu de Perpinyà. Entre 1339 i 1340 se l'eximí de l'impost del cabeçatge (Vidal, 1888). El 1377, Vidal Natan, jueu de Perpinyà, li vengué, per 50 ss b., la Guia de perplexos (Moré Nevukhim) de Maimònides (1138 – 1204) (Vidal, 1988). Possiblement pare de Cresques Alfaquí. Documentat com a contribuent en la talla de 1413-14 que establí l'aljama de Perpinyà (Loeb 1887). — Formes antigues del nom: «Mosse Alfaquim» (llatí).
Bibliografia
Vidal (1887-1888), "Les juifs des anciens comtés de ...", 15 (1988), pp. 37 i 16 (1988), p. 180.
Loeb (1887), "Histoire d'une taille levée sur ...", pp. 68 i 71
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s.v. 'Mosse Alfaquim'

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).