MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8633 (28 / abril / 2024)

Jucef Salomó Bofill (fl. Mallorca, 1343 – 1362)

Creació de la fitxa: 2023-10-27
Darrera modificació: 2024-02-02
Categoria social i professional
físic - jueu - metge
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Mallorca (regne)
Localitats: Palma [Ciutat de Mallorca]
Comentaris
Metge (físic) jueu de Mallorca. Fill del metge Salomó Bofill de Peralada (fl. 1333 – 1361) i de Bonafilla, la primera esposa d'aquest. El 1343, juntament amb Abraham Bellembé, va prestar fiança per Astruc Russim, jueu de Mallorca empresonat per deure 200 lliures (Pons 1957-1960: I, 62; Contreras 1997). Formava part de l'aljama de Mallorca, i ell i el seu pare estaven eximits de l'impost del morabetí per privilegi reial (Miralles 1997: 301 i 357). El 1359 reclamava davant la justícia el pagament de diverses quantitats que se li devien pels seus serveis com a metge (Contreras 1997). Per raons desconegudes, fou desheretat pel pare, que designà hereus els fills i filles de Bonadona, la seva segona esposa. Un cop mort el pare, intentà revertir aquesta decisió apel·lant al rei Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) adduint que hi havia una llei jueva vigent que impedia que les dones poguessin heretar havent-hi fills homes i legítims, i el gener de 1362 aconseguí que, d'entrada, el rei li donés suport (Pons 1957-1960: I, 68, “1352”; Contreras 1997, “1352”), així que a primers de febrer presentà aquest manament reial i s'inicià el procediment a Mallorca (Pons 1957-1960: I 65; Contreras 1997). Tanmateix, Bonadona també apel·là al monarca argumentant que les seves filles havien estat designades hereves en testament en substitució dels fills homes que havia tingut i que ja eren morts, i que les franqueses atorgades per Jaume I el Conqueridor (1208 – 1276) als nous pobladors de Mallorca que donaven llibertat a l'hora de designar hereus no discriminaven els jueus ni les dones, per la qual cosa a finals de febrer Pere III anul·là el manament anterior, ordenà aturar el procediment iniciat i aclarir els fets, mantenint en tot cas la vigència de les franqueses jaumines (Rubió & Rubió 1909, “1361”; Cardoner & Danon 1985, “1361”; Contreras 1997, “1361”; Pérez 2005, “1361”). Es desconeix com acabà el cas, però fa l'efecte que no aconseguí l'objectiu. — Formes antigues del nom: Jucef Salamó Bofill, Jucef Salamó.
Bibliografia
Rubió i Lluch - Rubió i Balaguer (1909), "Notes sobre la ciència oriental ...", p. 495
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s. v. "Jucef Salomó Bofill" (de Rubió)
Pons i Pastor (1957-1960), Los judíos del reino de Mallorca ..., vol. 1, pp. 62, 65 i 68
Miralles i Monserrat (1997), Corpus d'antropònims mallorquins ..., pp. 301 i 357
Contreras Mas (1997), Los médicos judíos en la ..., p. 131
Pérez (2005), Fonts per a l'estudi de la ..., p. 225, doc. 691 (de Rubió)
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1178, f. 113v – Manament, Reial – 12 gener 1362
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1421, ff. 156v-157v – Manament, Reial – 26 febrer 1362

Lluís Cifuentes; Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).