MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8611 (22 / November / 2024)

Shéshet Benvenist (Barcelona, c. 1131 – 1209)

Creació de la fitxa: 2023-10-20
Darrera modificació: 2023-12-01
Categoria social i professional
batlle - escriptor - familiar/domèstic - físic - funcionari reial - jueu - metge - traductor
Activitat professional
Privada - Privada i rei
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Sheshet ben Isaac ben Joseph Benvenist (o Benveniste), anomenat Perfet de Pratis. Metge, escriptor, nassí, traductor, administrador, conseller i diplomàtic al servei dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó. Oriünd de Narbona, residí la major de la seva vida a Barcelona. L'obra Séfer Ša'ašu'im (Llibre d'ensenyaments delectables), escrita a Barcelona vers 1390 per Yosef ben Meir ibn Sabarra (fl. s. XII-2), fou dedicada pel seu autor al metge i funcionari dels primers reis del casal de Barcelona. Autor d'un tractat de ginecologia (Maguen ha-rosh) i d'altres escrits.
Bibliografia
Eljarrat (1989), El Maguen ha-rosh: tratado de ...
Eljarrat (1991), "Sheshed Benveniste (1131-1209) ..."
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 38 i 55
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s.v. 'Sheshet Benvenist'
Enllaços
GEC
Wikipedia ENG

Lluís Cifuentes Gemma Escribà

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).