MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom86 (27 / abril / 2024)

Alegre, Francesc (Barcelona, 1450/1455 – 1504/1511)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2021-04-10
Categoria social i professional
ciutadà - traductor
Comentaris
Ciutadà de Barcelona, fill d'un mercader homònim amb interessos a Sicília. Va ser justament a Palerm on va rebre la seva primera formació literària durant els anys turbulents de la guerra civil de la Generalitat contra el rei Joan II. Segons confessió pròpia, va tenir-hi com a mestre Iacopo Mirabella, professor de grec i personatge relacionat amb Joan II i amb el seu fill Ferran. En tornar a Barcelona el 1472, va encetar una activitat literària que té el seu context natural en els cercles cortesans i de l'oligarquia barcelonina. En aquest darrer sentit, el 1482 va ser admès al consell de la ciutat de Barcelona, i el mateix any va obtenir el càrrec de cònsol dels catalans a Palerm, que va exercir fins al 1493, data del seu retorn a Barcelona. El gruix de la seva activitat literària es concentra, donncs, en els anys que van de 1472 a 1482, i consta de dues traduccions de l'italià i del llatí d'una banda, i, de l'altra, de proses al·legòriques i mitològiques de tema amorós amb una forta presència d'Ovidi, de Boccaccio i del Petrarca dels Trionfi (el Somni recitant el procés d'una qüestió enamorada, el Raonament fingit entre Francesc Alegre i Esperança, la Requesta d'amor, el Sermó d'amor i, amb tota probabilitat, una Faula de les amors de Neptuno i Diana, transmesa sense atribució d'autor i que presenta rastres de la seva traducció de les Metamorfosis d'Ovidi). Un cop tornat de Sicília, entre 1493 i 1495 va escriure bàsicament per a la impremta, i, a més de preparar l'edició de la seva traducció ovidiana (1494), va redactar algunes obres religioses i hagiogràfiques (la Passió de Jesucrist, una Vida de Sant Josafat i una Vida de Nostra Dona, totes editades a Barcelona). (Bacardí - Godayol (2011), Diccionari de la traducció ..., s.v. Alegre, Francesc)
Bibliografia
Torró (1994), "«Officium poetae est fingere» ..."
Bescós (2011), Francesc Alegre: La primera ..., pp. 1-43 i 247-286
Broch (2014), Història de la literatura ..., III, 201-205.
Identificació del poeta
Català: RAO 3a
Manuscrits amb obres de l'autor
Barcelona - Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona - Manuscrits - 85
Barcelona - Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona - Manuscrits - 151
Nova York [New York] - Hispanic Society of America Library - Manuscripts - HC387/4327
Ripoll - Arxiu Comarcal del Ripollès - 3
Impresos amb obres de l'autor
Barcelona, Pere Miquel, 24 abril 1494 – Ovidi, Transformacions, Traductor: Francesc Alegre
Traductor a les obres

Ovidi. Metamorphoseon

—— [Traducció-Català] Ovidi. Transformacions. Traductor: Alegre, Francesc (1450/1455 – 1504/1511)

als documents
Lleida - AML – Fons Municipal, Llibre de crims, reg. 788, ff. 10r-18r – Procés – [s.d.]

Lluís Cifuentes, Jaume Torró, Josep Pujol

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).