MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8581 (22 / November / 2024)

Jacob ben Samuel Mantino (Tortosa, c. 1490 – Damasc, 1549)

Creació de la fitxa: 2023-10-13
Darrera modificació: 2024-10-11
Categoria social i professional
físic - jueu - metge - professor
Activitat professional
Patró: Papa Pau III - Privada i eclesiàstics - Privada i nobles
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Professor en medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - Estats Pontificis - Itàlia (península)
Localitats: Bolonya [Bologna] - Màntua [Mantova] - Pàdua [Padova] - Roma - Tortosa - Venècia [Venezia] - Verona
Comentaris
Metge (físic), rabí i filòsof jueu, nascut a Tortosa, fill de Samuel Mantín (fl. 1451 - 1492), rabí i metge oriünd de Montsó. Amb l'expulsió dels jueus de la Corona d'Aragó el 1492, marxà amb tota la seva família a Itàlia, i s'instal·là a Màntua. Posteriorment, visqué a Bolonya, Verona, Venècia i Roma, i s'italianitzà el cognom. Fou metge de bisbes, cardenals, ambaixadors i altres membres de l'elit, que sempre el protegiren. Estudià medicina i filosofia a Pàdua i a Bolonya. En aquesta darrera ciutat començà a exercir la medicina i hi va mantenir amistat amb Lleó l'Africà. A causa de les guerres, marxà a Verona el 1527 i el 1528 s'establí a Venècia, on, a instància dels ambaixadors de França, Anglaterra i altres valedors, se li concedí el privilegi de poder portar la gorra negra i no la groga que havien de dur els jueus. Pels seus profunds coneixements, i pressionat per la diplomàcia pontifícia, participà en un dels litigis més transcendentals del moment, el que enfrontà el rei Enric VIII d'Anglaterra amb Caterina d'Aragó. Tot seguit, anà a viure a Roma, on el 1534 era un dels rabins, però amb l'antic títol de gaó que distingia els més savis. El mateix any va rebre el càrrec d'arquiatra, o metge del papa, de mans del pontífex Pau III. Poc després era nomenat professor de medicina a la Universitat de Roma, on era conegut com a Giacomo Ebreo. El 1544 abandonà Roma per tornar a Venècia, on recuperà la posició privilegiada que hi havia tingut abans. El 1549 deixà Venècia i, amb el seu fill Samuel, acompanyà, com a metge, l'ambaixador venecià que era tramès a Damasc, on morí al cap de poc d'arribar. Fou autor de divereses traduccions de l'hebreu i l'àrab al llatí d'obres mèdiques i de filosofia natural i moral.
Bibliografia
Kottek (1988), "Jacob Mantino, a 16th century ...", pp. 179-185
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans
Enllaços
DBE
DBI
Variants del nom
Giacomo Ebreo
Jacob Mantino

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).