MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8581 (18 / maig / 2024)

Jacob ben Samuel Mantino (Tortosa, 1490 – Damasc, 1549)

Creació de la fitxa: 2023-10-13
Darrera modificació: 2023-12-16
Categoria social i professional
físic - jueu - metge
Activitat professional
Privada i eclesiàstics - Privada i nobles
Tipus de formació
Universitària
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - Itàlia (península)
Localitats: Bolonya [Bologna] - Tortosa
Comentaris
Metge (físic) jueu nascut a Tortosa, fill de Samuel Mantí, rabí i metge oriünd de Montsó. Amb el decret d'expulsió de 1492, fugí amb tota la seva família a Itàlia (Màntua). Després de 1517 es traslladà a estudiar a Pàdua. Va escriure "Paraphrasis Averrois de partibus et generatione animalium", publicat a Bolonya. El seu horitzó vital i la seva activitat professional va transcórrer a Bolonya, Verona, Venècia i Roma. Va ser metge de bisbes, cardenals, ambaixadors i altres potentats, dels quals era també protegit. Va gaudir de privilegis que l'eximiren dels desavantatges pròpis de la seva condició hebrea. A Venècia, on s'establí el 1516, a instància d'ambaixadors de França, Anglaterra i altres valedors, el Consell dels Deu li renova el privilegi de no portar la gorra groga, sinó la negra. A Bolonya, on va començar la seva vida professional va mantenir contactes amb Lleó l'Africà. Pressionat per la diplomàcia pontifícia participà en un dels litigis més transcendentals que enfrontà al rei Enric VIII amb Catalina d'Aragó. El 1534 formava part dels rabins de Roma, però amb el vell títol de gaó. El mateix any va rebre el càrrec d'arquiatra, o metge papal, de mans del pontífex Pau III. Poc després era nomenat professor de medicina a La Sapienza, on era conegut com a Giacomo Ebreo. El 1544 abandonà Roma per instal·lar-se a Venècia, recuperant la posició privilegiada que havia tingut a Roma. El 1549 deixà Venècia acompanyant l'ambaixador venecià a Damasc, on morí al cap de poc d'arribar-hi.
Bibliografia
Kottek (1988), "Jacob Mantino, a 16th century ...", pp. 179-185
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans
Enllaços
https:/​/​dbe.rah.es/​biografias/​19584/​jacob-mantino

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).