MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8576 (18 / maig / 2024)

Jaacel Descatllar (fl. Besalú, 1386 – 1423)

Creació de la fitxa: 2023-10-13
Darrera modificació: 2023-10-13
Categoria social i professional
físic - jueu - metge
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Besalú - Castelló d'Empúries (Alt Empordà)
Comentaris
Metge (físic) jueu de Besalú. El 1386 va donar al seu fill David Descatllar (II) (fl. 1386 – ante 1417) dos llibres escrits en hebreu: els tractats talmúdics de Baba Qamma i Baba Metsià (27 quaderns), i el Baba Matra, també tractat talmúdic (14 quaderns). Entre 1401 i 1405 va viure a Castelló d'Empúries, on comprà un seient a la sinagoga de l'aljama d'aquella vila a Salomó Astruc. A la mort del seu David, va ser el tutor de les seves nétes Ester, Bellaire, Astruga i Bonadona. El març de 1417 fou batejat adoptant el nom de Gabriel Perarnau. El 1423, poc abans de morir, signà una definició de deutes de Pere Curós, de Crespià. — Formes antigues del nom: «Jaacel des Catlar», «Jaacel Decatlar».
Bibliografia
Grau Monserrat (1972), "Metges jueus a Besalú ...", p. 31
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans
Variants del nom
Perarnau, Gabriel

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).