MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8550 (10 / maig / 2024)

Santafé, Jeroni de (Alcanyís, s. XIV m. – 1419)

Creació de la fitxa: 2023-10-05
Darrera modificació: 2024-04-30
Categoria social i professional
convers - físic - jueu - metge - teòleg
Activitat professional
Patró: Eclesiàstic - Patró: Papa Benet XIII d'Avinyó - Privada i eclesiàstics
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne) - Catalunya (Principat)
Localitats: Alcanyís [Alcañiz] - Tortosa
Comentaris
Rabí i metge (físic) jueu aragonès d'Alcanyís, amb el nom de Josua ha-Lorquí. Documentat a Tortosa el 1413 exercint també com a metge, en el marc de la Disputa interreligiosa de Tortosa, on va servir al papa Benet XIII d'Avinyó (c. 1328 – 1423) (Secall 1983). Per a la Disputa redactà 24 tesis sobre la vinguda del Messies. Després de la disputa col·laborà activament en la política antijueva. Se li atribueix un llibre de medicina compost el 1408, sobre les propietats terapèutiques de les plantes: Gerem Ha-Ma Alot. L'opuscle en llatí sobre la vinguda del Messies, juntament amb un altre sobre els errors del Talmud, fou imprès, al segle XVI, amb el nom de "Hebraeomastix". El seu nom jueu extens era Yehoshua ben Josef ibn Vives ha-Lorquí.
Bibliografia
Secall i Güell (1983), Les jueries medievals ..., p. 413
Carreras i Candi (1928), "L’aljama de juheus de Tortosa", p. 49
Cardoner i Planas (1968), "La propagación de la medicina de ...", p. 12
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans s.v. 'Mestre Gerònim'
Orfali Leví (1983), De iudaicis erroribus ex Talmut ..., pp. 31-36 (tractat de medicina)
Orfali Leví (1987), El Tratado ‘De Iudaicis ...
Enllaços
https:/​/​www.enciclopedia.cat/​gran-enciclopedia-cata ...
Variants del nom
Josua ha-Lorquí
Yehoshua' ben Yosef ibn Vives ha-Lorqui

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).