MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8534 (18 / maig / 2024)

Cresques Adret (fl. Cervera, s. XV-2 – Nàpols)

Creació de la fitxa: 2023-09-28
Darrera modificació: 2023-09-28
Categoria social i professional
bibliòfil - conseller (aljama) - físic - jueu - metge - secretari (aljama)
Activitat professional
Patró: Rei Alfons IV el Magnànim - Privada i rei
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - Nàpols (regne)
Localitats: Cervera - Nàpols [Napoli]
Comentaris
Metge (físic) jueu de Cervera. Home influent a la cort i de gran prestigi a la jueria de Cervera. Aturà la seva llarga estada a la cort de Nàpols el 1454, juntament amb el seu germà Isaac Adret (fl. s. XV-2). A la mort de Alfons IV el Magnànim (1396 – 1458), el 1458, féu un panegíric públic a la plaça de Cervera. Abans de la seva partida a Nàpols, exercí successivament de secretari i conseller de l'aljama de Cervera. Al capdavant del govern de la comunitat cerverina, rebé fortes acusacions, especialment per part de Samuel Cavaller (fl. 1436 – 1492), també metge, per haver obtingut provisions gens profitoses per l'aljama. El 1473, en mig d'un litigi privat es defensà de les acusacions d'haver-se emportat llibres, i defensà, alhora, la conservació d'una notable bíblia, dita Magdesiha (Duran 1924, Lladonosa 1974).
Bibliografia
Duran i Sanpere (1924), Referencies documentals del call ..., pp. 50-52
Lladonosa i Pujol (1974), Noticia histórica sobre el ... p. 43
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).