MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8505 (18 / maig / 2024)

Bendit Deuslogar (fl. Besalú, s. XIV-1)

Creació de la fitxa: 2023-09-15
Darrera modificació: 2023-09-15
Categoria social i professional
físic - jueu - metge - prestador
Activitat professional
Privada - Privada i nobles
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Besalú
Comentaris
Metge (físic) jueu de Besalú. Jaume II el Just (1267 – 1327), des de Girona, demanà al senescal de Carcassona que l'alliberés, després d'haver-lo fet pres quan anava a Montpeller a consultar amb altres metges la malaltia que tractava al vescomte de Castellnou (Rubió 1909). És un dels deu notables jueus a qui Kalonymus ben Kalonymus, d'Arles (1286-1328), dedicà el seu 'Eben Boham'. En la seva estada a Besalú (1310-1324), destaca també com a prestador. El 1317 nomenà procurador Isaac Astruc per tal de cobrar els deutes de l'abat de Ripoll (Grau 1972). Juntament amb Bernat de Figuerola Sr. (c. 1325 – 1394) i un altre metge cristià, examinà a Mossé Abraham Saporta (fl. s. XIV-2), jueu de Barcelona, a qui el rei Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) concedí llicència per exercir l'art de la medicina el 1378 (Comenge 1974). — Formes antigues del nom «Bendit des Logar», «Bendit des Loquar», «Bendit Desloquar» (llatí).
Bibliografia
Rubió i Lluch - Rubió i Balaguer (1909), "Notes sobre la ciència oriental ...", p. 492
Grau Monserrat (1972), "Metges jueus a Besalú ...", p. 30
Comenge i Ferrer (1897), "La medicina en el reino de ...", p. 64-65
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).