MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8504 (22 / November / 2024)

Bonjuhà (fl. Saragossa, 1450 - 1500 – Reus)

Creació de la fitxa: 2023-09-15
Darrera modificació: 2023-09-16
Categoria social i professional
físic - jueu - metge
Activitat professional
Privada - Privada i municipi
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne) - Catalunya (Principat)
Localitats: Reus - Saragossa [Zaragoza] - Tarragona
Comentaris
Metge (físic) jueu de Saragossa. El 1477 fou contractat pel municipi de Reus, tenint l'obligació de visitar setmanalment els veïns de la vila. Rebia de salari 16 ll l'any, més l'import de les visites lliures. Natural de Saragossa, s'havia de traslladar a Tarragona un cop a la setmana (Secall 1983). El 1477 exercia, també, a Tarragona. S'esperava d'ell "se farà pagar rahonablement e mesurada, haventse ab caritat com de ell se confie, als richs per dies e als pobres per amor de Déu" (Sánchez Real 1972). — Formes antigues del nom: «Benjuha» (català).
Bibliografia
Secall i Güell (1983), Les jueries medievals ..., pp. 465, 473
Sánchez Real (1975), "Los médicos de Tarragona ...", p. 26
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s.v. 'Benjuha'

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).