MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8501 (22 / November / 2024)

Pérez (Peris), Bartomeu (fl. Barcelona, s. XIV-2)

Creació de la fitxa: 2023-09-15
Darrera modificació: 2023-09-15
Categoria social i professional
queixaler
Activitat professional
Patró: Infant Joan d'Aragó (Joan I) - Patró: Rei Pere III el Cerimoniós - Patró: Reina Elionor de Sicília - Privada i infant - Privada i rei - Privada i reina
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Mestre queixaler de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387). En les "Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey d'Aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort", el queixaler cobrava 3 ss per dia. El 1380, fou feta una ordre de pagament a Bartomeu Pérez per la mateixa quantitat. Després de la mort de Simó Virgili (fl. 1346 – m. 1375), entre 1374 i 1377, Bartomeu Pérez passà a ocupar el càrrec de queixaler reial . L'infant Joan, després rei Joan I el Caçador (1350 – 1396), reclamà els seus serveis reiterades vegades. E 1377; el 1379 estant a Sant Feliu de Llobregat, el 1383 des de Flix. El 1379 prestà els seus serveis a la reina Elionor de Sicília (1325 – 1375), a qui consta "ha adobat les dents".
Bibliografia
Rahola Sastre (1962), "Los 'Caxalés' o 'Mestres ..." pp. 228, 230-31, 236-38
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans s.v. 'Bartolomé Pérez'

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).