MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8498 (22 / November / 2024)

Salomón (Constantín) (fl. Saragossa, s. XIII-1)

Creació de la fitxa: 2023-09-14
Darrera modificació: 2023-09-14
Categoria social i professional
alfaquí - diplomàtic - intèrpret - jueu - metge
Activitat professional
Patró: Rei Jaume I el Conqueridor - Privada i rei
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne) - Mallorca (illa)
Localitats: Palma [Ciutat de Mallorca] - Saragossa [Zaragoza]
Comentaris
Metge (alfaquí) jueu de Saragossa. Alfaquí en temps de Jaume I el Conqueridor (1208 – 1276). En qualitat de "alfaquinus dominus regis", i com va passar amb el seu germà Bahiel (Constantín) (fl. s. XIII-1) rebé propietats en el repartiment de València (Danvila 1891). El 1229, Jaume I, en recompensa pels serveis prestats al monarca, i al seu difunt pare, li atorgà, a ell i al seu germà Bahiel, 300 ss jac sobre la caldera de la tintoreria reial de Saragossa i 2 lliures de carn de corder diàries (120 ss anuals) sobre la carnisseria de la ciutat (Blasco 2009). Com el seu germà Bahiel, fou secretari d'afers aràbics del rei Jaume I i va intervenir en l'arranjament de les rendicions de Mallorca, Xàtiva i Múrcia. Intervingué personalment en la rendició de Mallorca. Salomó Constantín apareix en el repartiment de terres a València amb generoses donacions a favor seu. (Burns 1978; Blasco 2009). — Formes antigues del nom: «Salamonis Alconstantini» (llatí).
Bibliografia
Danvila y Collado (1891), "Clausura y delimitación de la ...", p. 144
Blasco Martínez (2009), "Jaime I y los judíos de Aragón", pp. 120, 123
Burns (1978), Moors and Crusaders in ... pp. 234-36
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).