MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8495 (22 / November / 2024)

Jacob Bonjuhà (fl. Perpinyà, 1356 – 1372)

Creació de la fitxa: 2023-09-14
Darrera modificació: 2023-10-13
Categoria social i professional
físic - jueu - mestre - metge - noble
Activitat professional
Patró: Rei Pere III el Cerimoniós - Privada - Privada i rei
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Rosselló i Cerdanya (comtats)
Localitats: Perpinyà
Comentaris
Metge (físic) jueu de Perpinyà. Citat en un document notarial el 1356 (Rubió 1909). El 1357 era conseller de l'aljama de Perpinyà. Apareix en documents el 1358 i el 1363 (Vidal 1988). El 1369 consta com a físic jueu de Perpinyà de la casa del rei. El 1372 era síndic i procurador de l'aljama de Perpinyà al costat del també metge Baró Daiot Cohen (fl.) (AHPB 23/22). — Formes antigues del nom: «Jacob Bonjuhes».
Bibliografia
Cases i Loscos (2001-2019), Inventari de l'Arxiu Històric de ..., p. 45
Rubió i Lluch - Rubió i Balaguer (1909), "Notes sobre la ciència oriental ...", p. 494
Vidal (1887-1888), "Les juifs des anciens comtés de ...", v. 15, p. 35; v. 16, pp. 72
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s.v. 'Jacob Bonjuhes'

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).