MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8489 (10 / maig / 2024)

Bonjuhà Caravida (fl. Santa Coloma de Queralt, 1391 - 1392)

Creació de la fitxa: 2023-09-08
Darrera modificació: 2023-09-28
Categoria social i professional
físic - jueu - metge
Activitat professional
Privada i municipi
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Manresa - Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà)
Comentaris
Metge (físic) jueu de Santa Coloma de Queralt. Entre 1391 i 1392, exercia com a metge contractat per la vila de Santa Coloma, al costat del metge i cirurgià Astruc Desportell (fl. 1366 – 1369) (Secall 1983). El 1457 té empenyorat a Jaume Guerau, pagès de Piera, un llibre 'Medicine cohopertis et portis vermidis scriptum in pergamenis de litera ebrayca' (Secall 1986). El 1370 viu a Santa Coloma. Residint en aquesta vila, el 1392 ell i Astruc Isaac de Barbastre són testimoni d'una donació (Secall 1986). El juny de 1385 fou contractat pel consell de la ciutat de Manresa amb un salari d'onze ll anuals (Sobrequés 1975).
Bibliografia
Secall i Güell (1983), Les jueries medievals ..., pp. 319, 467
Secall i Güell (1983), Les jueries medievals ..., pp. 83, 108, 186
Sobrequés i Vidal (1975), Societat i estructura política ..., p. 170
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).