MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8474 (17 / maig / 2024)

Aaron Abdalhac (fl. Mallorca, 1375 - 1392)

Creació de la fitxa: 2023-09-07
Darrera modificació: 2024-02-01
Categoria social i professional
físic - jueu - metge
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Mallorca (regne)
Localitats: Palma [Ciutat de Mallorca]
Comentaris
Metge (físic) de Mallorca. El 1377, adquireix un total de 20 llibres, en 22 volums en la subhasta de Yĕhudà ben Mošé Mosconí (1328 – 1375), metge jueu de Mallorca. En la subhasta va actuar com a testimoni i com a taxador. Pels 20 llibres va pagar 10 ss 8 drs (Aguiló; Pons). El 1375 va vendre la seva esclava Catalina, que s'havia convertit al cristianisme, a Bernat Fuster, per 25 ll i 15 ss (Llompart). L'abril de 1381, Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) li concedí el privilegi d'estar exempt de qualsevol càrrec de l'aljama (Rubió). El 1382, era l'infant Joan, després rei Joan I el Caçador (1350 – 1396), qui li renovava el privilegi, per tal que es pogués dedicar a l'exercici de la medicina (Baer). El 1389, formà part d'una coalició política, al costat del metge Astruc Duran (fl. 1392) i de Jucef Alatzar, l'objectiu de la qual era controlar el govern de la comunitat jueva de Palma (Kriegel). El 1392, el seu fill i procurador, Isaac Abdalhac (fl. 1387 - 1392), també metge, reclamava un deute a Pons Dosona, pel preu d'una quantitat de blat que li va vendre mestre Aaron. També amb el seu fill, el 1387, reclamava al rei que fos confiscada una atzembla de G. Bestard, de la parròquia de Robines, per cancel·lar les 36 ll que li devia (Pons). — Formes antigues del nom: «Araus Abdalha», «Aron Abdalha», «Aaron Abdalac».
Bibliografia
Aguiló i Aguiló - Lévi - Steinschneider - Simonsen - Gottheil - Kayserling (1903-1904), "Inventari de la heretat y ...", pp. 80-91; 106-112; 140-151 i 196 bis
Llompart i Moragues (1978), "Documentos sueltos sobre judíos ...", p. 188
Rubió i Lluch - Rubió i Balaguer (1909), "Notes sobre la ciència oriental ...", p. 490
Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., p. 530, doc. 350
Kriegel (1979), Les juifs à la fin du Moyen Âge ..., p. 133
Pons i Pastor (1957-1960), Los judíos del reino de Mallorca ..., vol. 1 pp. 69-70
Contreras Mas (1997), Los médicos judíos en la ..., pp. 125-126
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans s.v. 'Aron Abdalhac'

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).