MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8472 (22 / November / 2024)

Dolç Abnarrabí (fl. Saragossa, s. XV-2)

Creació de la fitxa: 2023-09-07
Darrera modificació: 2023-09-30
Categoria social i professional
físic - jueu - metge
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne)
Localitats: Saragossa [Zaragoza]
Comentaris
Metge (físic) jueu de Saragossa. Fou metge a la vila de Cervera (Lladonosa 1974). Fou examinat a Saragossa pel protofísic Juan de Bordalba. Obtingué la llicència per exercir el juliol de 1456. El 1483 era uns dels més importants contribuents de l'aljama de Saragossa. Possiblement fill de Vidal Abnarrabí. Samuel Franco (fl. 1483), jueu de la mateixa ciutat, el nomenà marmessor en el seu testament de 7 d'agost de 1483. En fou testimoni el metge Haim Molho (fl. s. XV-2).
Bibliografia
Cabezudo Astraín (1956), "Testamentos de judíos aragoneses", p. 145
Lladonosa i Pujol (1974), Noticia histórica sobre el ..., p. 43
Simon de Guilleuma (1958), "Crescas Abnarrabi, médico ...", p. 94
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).