MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8437 (22 / November / 2024)

Ribesaltes, Joan de (m. Barcelona, 1491)

Creació de la fitxa: 2023-08-27
Darrera modificació: 2023-08-27
Categoria social i professional
alquimista - convers - examinador - familiar/domèstic - físic - metge - protometge
Activitat professional
Patró: Rei Ferran II el Catòlic - Patró: Rei Joan II el Sense Fe - Patró: Reina Isabel I de Castella
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona - Lleida
Comentaris
Metge (físic) i alquimista. A mitjan segle XV vivia a Lleida, on fou metge del capítol de la catedral. Després es traslladà a Barcelona. El 1453 hi assistí a l'elecció del canceller de l'Estudi de Medicina. Joan II el Sense Fe (1398 – 1479) el nomenà protofísic i examinador general de metges. El 1478 examinà Isaac Salom (fl. 1478 – 1492) (Muntané 2012). El 1484 era metge dels reis Ferran II el Catòlic (1452 – 1516) i Isabel I de Castella, la Catòlica (1451 – 1504). Després d'haver estat condemnat per la Inquisició, el 1500 en rehabiità la memòria (CODOIN 28; Fort 1973). Morí poc abans del 23/05/1491.
Bibliografia
Bofarull i de Sartorio (1864-1865), Opúsculos inéditos del cronista ..., vol. 2 [CODOIN 28], p. 144
Lladonosa i Pujol (1969), La Facultat de Medicina de ..., p. 30
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., p. 114
Fort i Cogul (1973), Catalunya i la Inquisició ..., p. 196
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Ribesaltes, Joan de'
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s. v. '***'
Muntané i Santiveri (2012), "Metges jueus contractats pel ...", pp. 144-145, doc. 1
Examinador als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 3391, f. 99r – Llicència, Reial – 20 gener 1478

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).