MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8436 (22 / November / 2024)

Isaac Salom (fl. Tàrrega, 1478 – 1492)

Creació de la fitxa: 2023-08-27
Darrera modificació: 2023-08-29
Categoria social i professional
físic - jueu - mestre - metge
Activitat professional
Privada i infant
Tipus de formació
Oberta
Formació oberta
Examen en medicina i cirurgia, 1478
Llicència en medicina i cirurgia, 1478
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Tàrrega - Tortosa
Comentaris
Iṣḥaq Abraham Šalom. Metge (físic), jueu, de Tàrrega. Fill d'Abraham Salom (fl. 1430 – 1492), metge de Tàrrega (Muntané 2006; Muntané 2012). El 1478 Joan II el Sense Fe (1398 – 1479) li concedí la llicència per exercir la medicina i la cirurgia a tots els dominis de la Corona d'Aragó, després d'haver estat examinat i aprovat per Joan de Ribesaltes (m. 1491), protofísic reial (Baer 1929-1936; Muntané 2006; Muntané 2012). El 1490 serví l'infant Joan en un viatge de Tàrrega a Tortosa (Muntané 2006). Després de la mort del seu pare, el 1492, i arran del decret d'expulsió dels jueus, es mal vengué unes vinyes i uns camps al terme de Tàrrega (Llobet 1991; Muntané 2006; Muntané 2012). Això indica que devia marxar del país. — Formes antigues del nom: «Içach Salom» (llatí), «Ysach Calom» [i.e. Çalom], «Hiçac Abram» (català).
Bibliografia
Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., vol. 1, p. 862
Llobet Portella (1991), "Els jueus de Cervera i Tàrrega ...", p. 362
Muntané i Santiveri (2006), Fonts per a l'estudi de l'aljama ..., doc. 528, 592, 62 i 667
Muntané i Santiveri (2012), "Metges jueus contractats pel ...", pp. 142 i 144-145, doc. 1 ("Itskhaq Salom")
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 3391, f. 99r – Llicència, Reial – 20 gener 1478

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).