MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8435 (28 / abril / 2024)

Badoz, Lorenzo (fl. València, 1441 – Santa Fe, Granada, 1492)

Creació de la fitxa: 2023-08-26
Darrera modificació: 2023-11-06
Categoria social i professional
conseller reial - convers - examinador - físic-cirurgià - mestre - metge - protometge
Activitat professional
Patró: Rei Ferran II el Catòlic - Patró: Reina Isabel I de Castella - Privada
Tipus de formació
Universitària - Oberta
Graus universitaris
Mestre en arts i medicina, 1470
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne) - Castella-Lleó (regne) - Catalunya (Principat) - València (regne)
Localitats: Alcalá de Henares - Alcanyís [Alcañiz] - Àvila [Ávila] - Barcelona - Còrdova [Córdoba] - Dueñas (Palència) - Girona - Santa Fe (Granada) - Saragossa [Zaragoza] - Toledo - València
Comentaris
Metge (físic i cirurgià), convers de jueu, aragonès, potser nascut a Saragossa, on posseïa alguns censos (Isern 1981; Marquès 1986). El 1441 era cirurgià i ciutadà de València, on aquell any comprà un esclau. El 1462, quan la Diputació posà setge a la Força Vella de Girona, durant la guerra civil catalana, hi serví i defensà la reina Joana Enríquez (1425 – 1468) i el seu fill, el príncep Ferran [Ferran II el Catòlic (1452 – 1516)], que s'hi havien refugiat. No està clar si ja hi vivia o hi arribà amb la reina i el príncep. El 1469 abandonà Girona, a punt de capitular, amb tota la seva família, pagant una elevada redempció, i anà a Prats de Rei, on era Joan II el Sense Fe (1398 – 1479). El rei li manà que anés a Castella com a metge dels prínceps Ferran i Isabel [Isabel I de Castella, la Catòlica (1451 – 1504)]. En agraïment per tots aquests fets, i en compensació per la confiscació dels seus béns a Girona, el rei li atorgà 100 ll. el 1470 (Alberch & Aragó 1985; Marquès 1986; en aquest document el rei l'anomena mestre en arts i en medicina). Aquell mateix any 1470 assistí Ferran a Dueñas (Palència) d'unes febres sobrevingudes després d'una caiguda de cavall (Marquès 1986, de Zurita). També assistí la ja reina Isabel després de l'avortament que el 1476 va patir a Àvila, i ajudà Isabel i Ferran a concebir el príncep Joan. Més tard, assistí la reina en els parts de les infantes Joana [Joana I de Castella, la Boja (1479 – 1555)], Maria (1482) i Caterina (1485). El 1477 els reis de Castella el nomenaren alcalde examinador de tots els oficis relacionats amb la salut humana al regne de Castella, i Ferran el nomenà protofísic a la Corona d'Aragó, amb les mateixes comeses. El 1479 examinà Jucef Abenaçaia (fl. 1448 – 1492), de Tàrrega. Aquell mateix any, Ferran li concedí les rendes canonicals que els comtes-reis percebien a la catedral de Barcelona i un donatiu de 6.000 sous, i el 1480 un altre de 15.000. El 1482 el rei l'ajudà a cobrar unes rendes sobre un molí de farina que tenia a Alcanyís (Marquès 1986). Durant tots aquests anys, acompanyà la cort en tot moment, a Castella i a la Corona d'Aragó. Els seus dos fills, batejats Ferran i Isabel en honor dels seus patrons, foren afavorits pel rei amb sengles donacions el 1479, 1484 i el 1485 (en aquest darrer, el rei l'anomena mestre en arts i en medicina i en fa una gran lloança). En els anys 1491 i 1492 era amb els reis a la guerra de Granada. Devia morir poc més tard (Marquès 1986 dona l'any 1483 a partir d'Isern 1981, però és erroni). Es desconeix el seu nom de jueu i quan es convertí. Ell i la seva esposa Joana, també conversa, havien continuat practicant el judaisme d'amagat, i la Inquisició procedí contra la seva esposa el 1488 (al document es diu que era vídua, però ha de ser un error), li confiscà els béns, la condemnà a mort i la cremà a la foguera, i el 1503 el condemnà també a ell, ja mort, i el cremà en efígie. — Formes antigues del nom: «Laurencius Bedoz», «Laurencius Bados», «Laurencius Badoç» (llatí), «Lorens Badoz», «Lorenç Badoç», «Lorens Badoç» (català).
Bibliografia
Zurita (1967-1977 i 1985), Anales de la Corona de Aragón, llib. XVIII, cap. 31 ("Lorenzo Badós")
Bofarull i de Sartorio (1864-1865), Opúsculos inéditos del cronista ..., vol. 2 [CODOIN 28], pp. 15 i 155 ("Joanna Bedos", "Larentius Badoz")
Fort i Cogul (1973), Catalunya i la Inquisició ..., p. 165 ("Llorenç Bedós")
Isern Fabra (1981), Sumario de historia de la ...
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Bedós, Llorenç'
Alberch - Aragó (1985), Els jueus a les terres gironines, p. 45 ("Llorenç Badós")
Marquès Casanovas (1986), "El metge jueu Llorenç Badós a ..."
Planas i Marcé (2008), "La memòria del call: història ...", pp. 181-182 ("Llorenç Badós")
Arsić (2017), Inquisitorial Bureaucracy by Pere ..., pp. 119 i 179 ("Llorenç Bedós")
Enllaços
Sefardies.es
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 3427, ff. 173v-175v – 10 maig 1470
Comprador als documents
València - ARV - Registres notarials – vol. 2411, f. 76v – Compravenda, Notarial – 26 gener 1441
Examinador als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 3545, ff. 47v-48r – Llicència, Reial – 4 setembre 1479

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).