MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8389 (22 / November / 2024)

Mossé Narboní (fl. Perpinyà, s. XIV-1)

Creació de la fitxa: 2023-08-17
Darrera modificació: 2023-08-17
Categoria social i professional
filòsof - físic - jueu - metge
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Castella-Lleó (regne) - Catalunya (Principat) - Rosselló i Cerdanya (comtats)
Localitats: Barcelona - Burgos - Cervera - Perpinyà - Soria - Toledo - València
Comentaris
Metge i filòsof jueu. De família narbonesa establerta a Perpinyà. Va ser deixeble de Abraham Descatllar (fl. s. XIV-1). Els anys 1348 i 1349 era a Cervera, on, durant els avalots contra els jueus perdé una gran part de la seva biblioteca. Posteriorment, va viure a Barcelona, València, Toledo i Burgos, i des de 1358 a Sòria. Retornà a Perpinyà el 1362. Es conserva un llibre de mística, un comentari bíblic, un tractat de medicina i dotze obres de filosofia, entre les quals comentaris a ibn Tufayl, a Algatzell, a Averrois i al "Moré Nebukim" de Maimònides (1138 – 1204).
Enllaços
Dades dels Països Catalans
Variants del nom
Vidal Bellshom
Mosé ben Yehosu'a Narboni

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).