MedCat

Abraham Descatllar (fl. Besalú - Girona - Barcelona, 1315 – 1349)

Categoria social i professional

autor - físic - jueu - metge - metge municipal - prestador

Activitat professional

Patró: Rei Alfons III el Benigne - Privada i municipi - Privada i nobles - Privada i rei

Tipus de formació

Oberta

Àrea d'activitat

Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona - Besalú (Garrotxa) - Castelló d'Empúries (Alt Empordà) - Girona

Comentaris

Metge (físic) jueu, pertanyent a una família de metges originaris de Perpinyà que s'havia establert a Narbona durant la dècada de 1280 i que emigrà a Catalunya arran de l'expulsió dels jueus de França el 1306. Fill de David Descatllar (fl. 1273-77 – 1315), que s'establí a Besalú. Quan el seu pare morí, Abraham ja era un metge reconegut. El 1315 fou contractat per la vila de Castelló d'Empúries i pel comte Ponç (VI) d'Empúries, amb un sou de 600 ss b. anuals, però al cap d'un any tornà a Besalú (McVaugh 1993 i 2011-2012). Durant les dècades de 1320 i 1330 fou cridat per assistir tres dels fills de Jaume II el Just (1267 – 1327), els infants Pere d'Aragó (1305/1306 – 1381), Joan d'Aragó (1302 – 1334) i, ja essent rei, Alfons III el Benigne (1299 – 1336) (McVaugh 1993). Fou metge d'aquest darrer, que el 1327 intervingué a favor seu davant el veguer de Girona perquè li fossin pagats uns deutes. El 1328, Alfons li atorgà l'exempció d'impostos per haver guarit l'infant Pere [Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387)] el qual, ja rei, el 1336 li confirmà tots els privilegis. El 1334 Alfons el cridà de Besalú (on residia) a Barcelona per assistir-lo en una malaltia (Rubió 1909; McVaugh 1993). Fora de la família reial, cuidà el noble Ponç de Rocabertí en la seva darrera malaltia, que li llegà en testament 500 ss b., i que el juny de 1332 cedí al vescomte Jofre (V) de Rocabertí. El 1333 es traslladà a Barcelona per atendre la malaltia del jueu Rubén Vidal, cobrant 450 ss. També practicà el prestamisme, i així el 1336 cobrà un préstec a Peralada (LGB). Es casà amb Bonadona Sasala (fl. s. XIV-1), membre d'una prominent família de metges, germana de Mossé Sasala (fl. s. XIV-1), de Perpinyà, i Abraham Sasala (fl. 1326 – 1332), de Puigcerdà, però el 1334 se'n separà (Grau 1972). Fou autor de diverses obres mèdiques que es conserven (Steischneider), entre les quals un tractat sobre les febres (Aleh ha-refu'ah, 'La fulla de la curació', 1326), escrit a instància dels seus amics, i un altre on discutí la natura de la pesta de 1348 (Ma'mar be-ḳaddaḥot ha-debriyot u-mine ha-ḳaddaḥat, 'Tractat sobre les febres pestilencials i els tipus de febres', 1349, ed. Einbinder 2026). Fou mestre del metge i filòsof Mossé Narboní (fl. s. XIV-1), que en lloà el tractat de les febres en la seva obra mèdica Orah Hayyim, escrita cap a 1350 a Sòria. El rabí, filòsof i traductor provençal Kalonymus ben Kalonymus (Arle, 1286-1328) dedicà la seva obra moral Eben Boḥan ('Pedra de toc', 1323) a deu personatges notables del seu temps, entre els quals Abraham. El perpinyanès Profiat Duran [Honorat de Bonafè (c. 1345 – c. 1414)] n'obtingué la nota astronòmica que esmenta al seu comentari sobre el Moré Nebukim de Maimònides (1138 – 1204). — Formes antigues del nom: «Abraham de Castlario» (llatí).

Bibliografia

Carmoly (1844), Histoire des médecins juifs ..., p. 102
Steinschneider (1893), Die hebraeischen Übersetzungen ..., p. 779
Renan (1893), "Les écrivains juifs français du ...", p. 644 i ss.
Gross (1897), Gallia judaica: dictionnaire ..., pp. 618-621
Singer (1901-1906), The Jewish Encyclopedia: a ..., s. v. Caslari, Abraham ben David
Rubió i Lluch - Rubió i Balaguer (1909), "Notes sobre la ciència oriental ...", p. 489 ("Abraham des Castlar")
Grau Monserrat (1968), "Metges jueus a Besalú ...", pp. 30-31
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. Abraham des Castlar
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s. v. Abraham des Castlar
McVaugh (1993), Medicine before the Plague ..., pp. 33, 58-59, 62 i 191-193 ("Abraham des Castlar")
McVaugh (2011-2012), "El món mèdic de Castelló ...", pp. 13 i 15
Einbinder (2026), A Jewish Physician's Response to ...
LGB, llibreta 14, f. 28
McVaugh, llibretes

Prestador als documents

Girona - AHG - Notaria de Peralada – vol. 31, f. 71v – Debitori, Notarial – 2 agost 1336

Gemma Escribà; Lluís Cifuentes