MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8387 (18 / maig / 2024)

Abraham Descatllar (fl. Besalú, s. XIV-1)

Creació de la fitxa: 2023-08-17
Darrera modificació: 2023-08-31
Categoria social i professional
físic - jueu - metge
Activitat professional
Patró: Rei Alfons III el Benigne - Privada i nobles
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona - Besalú
Comentaris
Fill de David Descatllar (fl. 1273-77 – 1315), metge jueu de Besalú. Va ser mestre de Mossé Narboní (fl. s. XIV-1), qui el cità en la seva obra mèdica "Orah Hayyim", escrita cap a 1350 a Sòria. Va escriure un tractat sobre les febres. Fou esmentat per Kalonymus ben Kalonymus, de qui aconseguí la nota astronòmica que cita en el seu comentari sobre el Moré Nebukim, I, 27, de Maimònides (1138 – 1204). És autor d'obres mèdiques que es troben al Ms. de Rossi 946, escrites vers el 1325. El 1328, Alfons III el Benigne (1299 – 1336) li fa exempció d'impostos per haver guarit l'infant Pere el qual, ja rei, el 1336 li confirmà tots els privilegis. Cuidà el noble Ponç de Rocabertí en la seva darrera malaltia, qui li llegà en testament 500 ss, cedits, però, el juny de 1332 a Jofre, vescomte de Rocabertí i senyor de Peralada. El 1333 es traslladà a Barcelona per atendre la malaltia de Rubén Vidal, cobrant 450 ss. El 1334 se separà de la seva dona Bonadona Sasala (fl. s. XIV-1), germana dels també metges Mossé Sasala (fl. s. XIV-1), de Perpinyà, i Abraham Sasala (fl. s. XIV-1), de Puigcerdà (Grau 1972). El gener de 1327, Alfons III ordenà al veguer de Girona i Besalú que li fossin satisfets tots els deutes. L'octubre de 1334, el mateix rei li manà que es traslladés des de Tortosa a Barcelona per cuidar de la salut del monarca (Rubió 1909).
Bibliografia
Grau Monserrat (1972), "Metges jueus a Besalú ...", p. 31
Rubió i Lluch - Rubió i Balaguer (1909), "Notes sobre la ciència oriental ...", p. 489
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s.v. 'Abraham des Castlar'

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).