MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8376 (01 / September / 2026)

Queralt, Pere (V) de (m. 1348)

Creació de la fitxa: 2023-08-04
Darrera modificació: 2026-08-07
Categoria social i professional
cavaller - conseller reial - noble
Comentaris
Noble (cavaller), senyor de la baronia de Queralt, de la vila de Santa Coloma i d'altres llocs (1327-1348). Fill de Pere (IV) de Queralt (m. 1324) i de Francesca de Castellnou, senyora de Ceret. El 1331 es casà amb Alamanda de Rocabertí (m. 1373), filla del vescomte Dalmau (VII) de Rocabertí. Aliat amb el vescomte de Cardona, declarà la guerra al comte de Pallars i a Francesc Marquès, ciutadà de Barcelona, per venjar l'assassinat del seu germà gran Guillem (II) (1327), primer hereu de la baronia, al qual havia succeït. Acompanyà Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) en el viatge a Avinyó de 1339. Durant la guerra de Mallorca, el 1344 participà en la segona campanya del Rosselló, i aconseguí la capitulació d'Elna i altres llocs. Fou procurador del rei per rebre l'homenatge de diversos llocs dels comtats. El 1347 aconseguí frenar l'intent de Jaume III de Mallorca (1315 – 1349) de recuperar el territori. Aquell any fou un dels nobles que rebé a Barcelona la nova reina Elionor de Portugal (1328 – 1348). El 1348 anà amb el rei a València durant el conflicte de la Unió i hi morí. Degut a la minoria del seu fill i hereu, Dalmau (I) de Queralt (1335 – 1387), deixà usufructuària de la baronia la seva esposa Alamanda. Elegí sepultura al monestir de Santa Maria de Bell-lloc, on el seu fill feu construir un sepulcre monumental, conservat, amb la seva efígie i la de la seva esposa, que s'havia cregut pertanyent als seus pares, Pere (IV) i Francesca de Castellnou.
Bibliografia
Costa (1967-1969), "La família de Queralt i Santes ...", pp. 106-107 i quadre genealògic
Carreras Tarragó (1996), "Els senyors de Santa Coloma [de ...", p. 41
Soldevila (2014), Les quatre grans cròniques, IV ..., p. 117 (nota biobliogràfica de Maria Teresa Ferrer i Mallol)
Enllaços
GEC
Wikipèdia CAT
Tribus de la Segarra (imatges del sepulcre, que s'atribueix erròniament a Pere IV de Queralt)

Gemma Escribà; Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).