MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8374 (01 / September / 2026)

Rocabertí, Alamanda de (m. 1373)

Creació de la fitxa: 2023-08-04
Darrera modificació: 2026-08-07
Categoria social i professional
noble
Comentaris
Noble, senyora (usufructuària) de la baronia de Queralt, de la vila de Santa Coloma i d'altres llocs (1348-1364). Filla del vescomte Dalmau (VII) de Rocabertí i de Beatriu de Serrallonga, senyora de la baronia de Cabrenys. El 1331 es casà amb Pere (V) de Queralt (m. 1348). A causa de la minoria el seu fill i hereu Dalmau (I) de Queralt (1335 – 1387), pel testament del seu espòs, mort prematurament en 1348, esdevingué senyora usufructuària de la baronia. Des de 1356 compartí la senyoria amb el fill, però, després de desavinences, hi renuncià (1364) a canvi de la senyoria de Vespella. Durant el seu govern, les primeres mesures que prengué estigueren marcades per les conseqüències de la Pesta Negra. Seguint la línia dels seus predecessors en la baronia, confià en la comunitat jueva per dinamitzar l'economia colomina, la reorganitzà i en confirmà els privilegis (1358). Com a cosenyora de la baronia, vers 1356 fou comitent, juntament amb el seu fill i la seva nora, del retaule dels Sants Joans de la capella del castell de Santa Coloma, avui al MNAC. Decidí enterrar-se a la catedral de Tarragona i no al sepulcre de Santa Maria de Bell-lloc que el seu fill hi havia fet construir per als seus pares.
Bibliografia
Costa (1967-1969), "La família de Queralt i Santes ...", pp. 107-108
Coll i Rossell (1988), "El retaule dels Sants Joans de ..."
Carreras Tarragó (1996), "Els senyors de Santa Coloma [de ...", p. 41
Soldevila (2014), Les quatre grans cròniques, IV ..., p. 339 (nota de Maria Teresa Ferrer i Mallol)
Enllaços
Wikipedia CAT

Gemma Escribà; Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).