MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8355 (22 / November / 2024)

Abenatzara, Isaac (fl. València, s. XIV-2)

Creació de la fitxa: 2023-07-31
Darrera modificació: 2023-08-04
Categoria social i professional
convers - físic - jueu - metge
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: València (regne)
Localitats: València
Comentaris
Metge (físic), jueu, de València. Es convertí al cristianisme, després del pogrom de 1391, amb el nom de Joan Torregrossa. És possible que el padrí de bateig fos un Joan de Torregrossa (fl. 1407) que fou escrivà del Consell municipal de València al tombant del segle XIV al XV. A València, en la mateixa època, també hi havia un cirurgià anomenat Jaume Torregrossa (fl. 1393).
Bibliografia
García (1982), "Médicos judíos en la Valencia ...", p. 87
García Ballester (1988), La medicina a la València ..., p. 49 ("Torregrossa [Abenatzra]", de García 1982)
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s. v. 'Abenatzva = Torregrossa' (de García Ballester 1988)
Miralles (2011), Crònica i dietari del capellà d ..., p. *** ("Isaac Abenatzara", "Joan Torregrossa")
Sefarad.es El portal del Judaismo en España
Variants del nom
Torregrossa, Joan
Abenatzva
Abenatzra

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).