MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8347 (18 / maig / 2024)

Abraham Adret (Santa Coloma de Queralt, 1492)

Creació de la fitxa: 2023-07-28
Darrera modificació: 2023-07-31
Categoria social i professional
físic - jueu - mercader - metge
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà)
Comentaris
Metge i comerciant jueu de Santa Coloma de Queralt, establert com a metge en aquesta vila l'estiu de 1482. Una branca del llinatge Adret portava instal·lada a Santa Coloma des de començaments del segle XIV. Entre els anys 1484 i 1490, a més d'excercir com a metge, apareix comerciant amb cereals, bestiar gros i menut, mules i ases. El desembre de 1484, comprà una casa propietat de dos conversos situada al carrer Major de Santa Coloma. El 1488, comprà un hort a per valor de 100 sous. Les seves activitats com a mercader augmentaren els anys 1490-91, fent testimoniatges pels seus amics i en diferents negocis. Mor entre febrer i juny de 1492.En la venda de la farmàcia que la seva família posseïa al carrer Major de la vila, la seva esposa Alfadonya, esposa d'Abraham Adret (fl. 1492) consta ja com a vídua. En venda de la farmàcia hi participaren també els fills de Abraham, Jucef Adret (fl. 1492) y Bonjuhà Adret (fl. 1492).
Bibliografia
Secall i Güell (1983), Les jueries medievals ..., pp. 300, 310, 467
Secall i Güell (1986), La comunitat hebrea de Santa ..., pp. 92-94; 223-224
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).