MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8346 (18 / maig / 2024)

Abraham [alfaquí] (fl. Barcelona - Lleida, 1160 – 1162)

Creació de la fitxa: 2023-07-27
Darrera modificació: 2023-08-26
Categoria social i professional
alfaquí - jueu - metge
Activitat professional
Patró: Comte Ramon Berenguer IV
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona - Lleida
Comentaris
Alfaquí (a l'època, savi en dret religiós i també en medicina) dels comtes de Barcelona. El 1160 obtingué del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona (c. 1113 – 1162) el monopoli dels establiments de banys de la ciutat de Barcelona. El comte li concedí un privilegi per construir uns banys públics prop del Castell Nou i del Call i per explotar-los ell i els seus successors a canvi d'un cànon a pagar a l'erari comtal (Carreras 1909-1910; Carreras 1928; Baer 1981; Cardoner & Danon 1985). El 1162, Abraham, que consta com "qui fuit alfachim comites Barchinonensis", era propietari d'una casa a Lleida, i aquell any la cedí a Ramon Claver, rebent un cens anual de dos parells de gallines anuals per sant Miquel (Miret & Schwab; Cardoner & Danon 1985).
Bibliografia
Carreras Candi (1909-1910), "Evolució històrica dels juheus ...", p. 411
Carreras i Candi (1928), "L’aljama de juheus de Tortosa", p. 33
Miret i Sans - Schwab (juny 1919), "Nouveaux documents des juifs ...", p. 566
Baer (1981), Historia de los judíos en la ..., vol. 1, p. 45
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s. v. 'Abraham Al Faquim'

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).