MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8344 (22 / November / 2024)

Aaron (de Xàtiva) (fl. Xàtiva, s. XIII m.)

Creació de la fitxa: 2023-07-27
Darrera modificació: 2023-08-26
Categoria social i professional
familiar/domèstic - físic - jueu - metge
Activitat professional
Patró: Rei Jaume I el Conqueridor
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: València (regne)
Localitats: Xàtiva
Comentaris
Metge (físic), jueu, de Jaume I el Conqueridor (1208 – 1276). Probablement establert a Xàtiva, on rebé del rei una possessió després de la conquesta de la ciutat el 1244. Aquesta heretat generà conflictes entre els fills d'Aaron i els hereus de Joan Garriga (o Garrigues), als quals el rei també assignà la mateixa possessió. El 1263 els fills d'Aaron iniciaren un seguit de plets, després dels quals el rei l'adjudicà als hereus de Garriga i els fills d'Aaron reberen, en compensació, una altra possessió a Xàtiva per valor de 300 ss val. (Burns 1978; Cardoner & Danon 1985).
Bibliografia
Burns (1978), Moors and Crusaders in ..., XIV, pp. 231-232
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s. v. 'Aaró'

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).