MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8342 (22 / November / 2024)

Mateu, Jaume (fl. Barcelona, 1389 – 1401)

Creació de la fitxa: 2023-07-25
Darrera modificació: 2023-10-02
Categoria social i professional
apotecari/especier
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona - Vilanova i la Geltrú
Comentaris
Apotecari de Barcelona, oriünd de Vilanova (Garraf). Es traslladà a Barcelona i hi tingué obrador, al quarter del Mar, segons consta en censos de finals del s. XIV (Marsá 1977, cens de 1389; Vela 1994). Fou un dels jurats que representaren els apotecaris al Consell de Cent durant 1391-1392 (Batlle et al. 2007). El 1399 proporcionà candeles als delegats que la ciutat de Barcelona trameté a Saragossa per a la coronació del rei Martí I l'Humà (1356 – 1410) (Manual de Novells Ardits). El 1401 contractà un aprenent (Lluís Saig, procedent de Bagà, a Vela 2007). Casat amb Maria (que el 1424 era vídua i posseïa dos esclaus), foren pares de Joan Mateu, que fou candeler, i de Pere Mateu, apotecari (Vela 1994; Salicrú 1998; Vela 2007, "1425"). Deu ser el «Matheus» que és consignat com a autor d'una recepta en català recollida a l'obra de Vicenç de Colunya, Receptari de Vicenç de Colunya (núm. 7), feta a Barcelona vers 1435. — Formes antigues del nom: «Matheus» (llatí), «Jacme Matheu» (català).
Bibliografia
Schwartz i Luna - Carreras i Candi - Voltes i Bou (1892-1975), Manual de novells ardits ..., vol. 1, p. 104
Marsá (1977), Onomástica barcelonesa del siglo ..., p. 13
Sorní i Esteva - Suñé i Arbussà (1983), "Barcelona, Baja Edad Media ...", p. ***
Vela i Aulesa (abril 1994), "Aportacions per a un cens dels ...", pp. 29 i 31
Salicrú i Lluch (1998), Esclaus i propietaris d'esclaus a ..., pp. 138 i 192
Jordi i González (2003), Colectanea de «speciers» ..., pp. 144 i 651, núm. 06903
Vela i Aulesa (2007), Especiers i candelers a Barcelona ..., vol. 1, pp. 424-425 i 440; vol. 2, pp. 728, 733 i 801
Batlle i Gallart - Ferrer i Mallol - Mañé i Mas - Mutgé i Vives - Riera i Viader - Rovira i Solà (2007), El «Llibre del Consell» de la ..., p. 662 (doc. 481)

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).