MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8335 (22 / November / 2024)

Verdaguer, Bernat (fl. Barcelona, 1361 – 1402/1406)

Creació de la fitxa: 2023-07-20
Darrera modificació: 2024-10-03
Categoria social i professional
apotecari/especier
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Apotecari, ciutadà de Barcelona. Membre d'una família d'apotecaris de Barcelona dels segles XIV i XV, oriünda de Vic (Vela 2007). Fill de Simó Verdaguer, mercader de Vic. Fou aprenent de Pere de Bertrellans (II) (fl. 1336 – 1346), apotecari de Vic que després es traslladà a Barcelona i, potser per això, Bernat prengué la mateixa decisió. Tenia obrador a la plaça del Born. Se li coneixen alguns aprenents: Francesc Gener, Andreu Miró i Pere Sabater; almenys aquest darrer seguiria l'ofici (Vela 2007). El 1379 participà en la cancel·lació del préstec bancari que la casa reial havia contractat per al matrimoni de l'infant Joan [Joan I el Caçador (1350 – 1396)] i Mata d'Armanyac (1347 – 1378) (Ferragud 2005). El mateix 1379, aparentment per absentar-se de la ciutat, acordà amb Guillem Sabet (fl. 1379 – 1406), d'Olesa de Montserrat, que aquest regís l'obrador per dos anys (Madurell & Garcia Sanz 1973; Jordi 2003, núm. 06963; Vela 2007), i és possible que Sabet ho continués fent fins que el marit d'Angelina, neta de Verdaguer i hereva de l'obrador, l'apotecari Nicolau Sala, se'n va fer càrrec el 1402 (Garcia Sanz & Madurell 1986; Vela 2007). És consignat en censos de població de 1363, 1378 i 1389, i en un altre sense data, de finals del s. XIV o inicis del XV (Marsá 1977; Vela 1994; Jordi 2003; Piquer 2005). El 1386 cobrà dels marmessors testamentaris de l'apotecari Francesc Sescanes (fl. 1354 – 1381) uns deutes per medicaments que li havia venut (Vela 1996; Jordi 2003). El 1400 participà en el comerç d'espècies amb el Llevant mediterrani (Coulon 2004). Casat amb Pasquala, vídua d'un calderer, foren pares de Ramon, que fou apotecari i després mercader (m. 1404/1405). És possible que ell o el seu fill Ramon fossin el «Verdaguer» que és consignat com a autor de dues receptes en català recollides a l'obra de Vicenç de Colunya, Receptari de Vicenç de Colunya (núm. 5 i 6), feta a Barcelona vers 1435, o alternativament el cirurgià homònim Bernat Verdaguer (fl. 1468). — Formes antigues del nom: «Bernat Verdaguer» (català).
Bibliografia
Madurell i Marimon - Garcia i Sanz (1973), Comandas comerciales barcelonesas ..., pp. 264 (doc. 138) i 270-272 (doc. 143)
Marsá (1977), Onomástica barcelonesa del siglo ..., pp. 13 i 197 (cens de 1389)
Sorní i Esteva - Suñé i Arbussà (1985), "La farmacia en Barcelona desde ...", p. ***
Garcia Sanz - Madurell i Marimon (1986), Societats mercantils a Barcelona, pp. 144-146, doc. 89
Vela i Aulesa (abril 1994), "Aportacions per a un cens dels ...", p. 30
Vela i Aulesa (1996), "Les marmessories de Francesc ...", pp. 475 i 510
Jordi i González (2003), Colectanea de «speciers» ..., pp. 224 i 654 (núm. 06963)
Coulon (2004), Barcelone et le grand commerce ..., [p. 633 de la trad. cat.] (Bernat Verdaguer, apotecari, any 1400)
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., pp. 325 i 543n (Bernat Verdaguer, apotecari, fl. 1379)
Piquer Ferrer (2005), Censos de población del ..., p. 51 (cens de 1363)
Vela i Aulesa (2007), Especiers i candelers a Barcelona ..., vol. 1, pp. 278-279, 330, 344, 407, 413, 449-450 i 455-456; vol. 2, pp. 727, 738, 796, 805 i 849, apèndix 5.1 (arbre genealògic dels Verdaguer)

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).