MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8334 (27 / abril / 2024)

Sabet, Guillem (fl. Barcelona, 1379 – 1406)

Creació de la fitxa: 2023-07-20
Darrera modificació: 2023-10-02
Categoria social i professional
apotecari/especier
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Apotecari, ciutadà de Barcelona, procedent d'Olesa de Montserrat. El 1379 acordà regir, com a soci minoritari, l'obrador de l'apotecari Bernat Verdaguer (fl. 1361 – 1402/1406), absent de la ciutat, per dos anys (Madurell & Garcia Sanz 1973; Jordi 2003, núm. 06963; Vela 2007), i és possible que ho continués fent fins que el marit d'Angelina, neta de Verdaguer, l'apotecari Nicolau Sala, se'n va fer càrrec el 1402 (Vela 2007). El 1386 cobrà dels marmessors testamentaris de l'apotecari Francesc Canes (fl. 1354 – 1381) uns deutes per medicaments que li havia venut (Vela 1996; Jordi 2003; Vela 2003). El 1404 es feu càrrec de l'apotecaria de l'Hospital de la Santa Creu, de Barcelona, fins 1406 (és el primer regent de l'apotecaria de l'hospital documentat). Sembla, doncs, que no tenia obrador propi (Danon 1978; Vela 1996; Jordi 2003; Vela 2007). Apareix, amb indicació del seu ofici, en dos censos militars de la ciutat de Barcelona sense data, però de finals del s. XIV o inicis del XV, en un d'ells domiciliat al quarter de Sant Pere i en l'altre, al quarter del Mar (Vela 2001, considera que és el mateix apotecari que canvià de domicili; Jordi 2003, "Pi" en lloc de Mar, dos apotecaris homònims). En un altre cens militar de 1389 apareix un Guillem Sabet, sense indicació d'ofici, domiciliat al quarter del Mar (Marsá 1977). Esmentat a Bernat Metge, De vostra salut he desig (Medecina), de 1396 (ms. «Sauet», a Olivar 1920-1922; Olivar 1927; Riquer 1959; Badia & Lamuela 1975; Valsalobre 2005, cap dels quals l'identifica). — Formes antigues del nom: «Guillelmus Sabet» (llatí), «Guillem Sabet», «Savet» (català).
Bibliografia
Olivar i Daydí (1920-1922 [=1925]), "Un nou manuscrit d'obres de ...", p. 370 ("Sauet", sense identificar)
Olivar (1927), Obres menors de Bernat Metge i ..., p. 55 ("Sauet", sense identificar)
Riquer (1959), Obras de Bernat Metge, p. *129 ("Sauet", sense identificar)
Madurell i Marimon - Garcia i Sanz (1973), Comandas comerciales barcelonesas ..., pp. 270-272, doc. 143
Badia - Lamuela (1975), Bernat Metge: Obra completa, p. ***
Marsá (1977), Onomástica barcelonesa del siglo ..., p. 12 ("G. Sabet")
Danon Bretos (1978), Visió històrica de l'Hospital ..., p. 113 ("Guillem Sabat")
Sorní i Esteva (1993), "Tot vindicant l'antiguitat de la ...", p. 52, n. 8 ("Guillem Sabat", de Danon 1978)
Vela i Aulesa (abril 1994), "Aportacions per a un cens dels ...", p. 30
Vela i Aulesa (1996), "Les marmessories de Francesc ...", pp. 498 i 504
Sorní Esteva (2001), Els apotecaris i l'apotecaria de ..., p. ***
Vela i Aulesa (2001), "La primera especieria de ...", pp. 55-56 i 60
Jordi i González (2003), Colectanea de «speciers» ..., pp. 196, 653 (núm. 06043-06944) i 654 (núm. 06963, "Guillem Sabat")
Vela i Aulesa (2003), L'obrador d'un apotecari medieval ..., p. 369
Vela i Aulesa (2007), Especiers i candelers a Barcelona ..., vol. 1, pp. 449-452 i 456; vol. 2, pp. 796 i 849
Vela i Aulesa (2014), "Boticarios y asistencia ...", pp. ***
Variants del nom
Savet
Sauet
Beneficiari als documents
Barcelona - AHSCP – Protocols notarials, Joan Torró, ms. 2, f. 6r – Comanda, Notarial – 10 octubre 1404

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).