MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8330 (18 / maig / 2024)

Angelats, Roger (fl. Barcelona, 1396)

Creació de la fitxa: 2023-07-17
Darrera modificació: 2023-07-20
Categoria social i professional
físic - mestre - metge
Activitat professional
Patró: Rei Martí I l'Humà
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Metge (físic). Esmentat a Bernat Metge, De vostra salut he desig (Medecina), de 1396, on es diu que tenia un "escuder" (ajudant) que sabia confeccionar medicaments (Olivar 1920-1922, "mestre Roger Angellatz [o Augellatz]", el té per apotecari, lectura que ha seguit la resta de la crítica; Olivar 1927; Riquer 1959; Badia & Lamuela 1975; Valsalobre 2005, cap dels quals l'identifica). Fou metge del rei Martí I l'Humà (1356 – 1410) (Comenge 1908, s. d. ni sign.). — Formes antigues del nom: «Roger Angellatz» (català). — Nota: un mestre Berenguer Angelats és esmentat entre altres metges (però sense dir que ho fos) al testament de Guillem Pujol (fl. 1378 – 1428), apotecari de Barcelona, de l'any 1428 (Vela 2007).
Bibliografia
Comenge i Ferrer (1908), La medicina en Cataluña ..., p. 76 ("Maestre Roger")
Olivar i Daydí (1920-1922 [=1925]), "Un nou manuscrit d'obres de ...", p. 370
Olivar (1927), Obres menors de Bernat Metge i ..., p. 55
Riquer (1959), Obras de Bernat Metge, p. *129
Badia - Lamuela (1975), Bernat Metge: Obra completa, p. ***
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Roger, mestre' (de Comenge)
Valsalobre (2005), "Apotecaris i receptes en la ...", p. 44
Vela i Aulesa (2007), Especiers i candelers a Barcelona ..., vol 2, p. 680 (Berenguer Angelats)

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).