MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8321 (28 / abril / 2024)

Sacoma, Berenguer (fl. 1332 – 1348)

Creació de la fitxa: 2023-07-13
Darrera modificació: 2023-07-13
Categoria social i professional
familiar/domèstic - físic - mestre - metge municipal
Activitat professional
Patró: Eclesiàstic - Patró: Municipi - Patró: Rei Alfons III el Benigne - Patró: Rei Pere III el Cerimoniós
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en medicina, a. 1332
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - Montpeller (senyoria) - València (regne)
Localitats: Montpeller [Montpellier] - Tarragona - València
Comentaris
Metge (físic). Format a la Universitat de Montpeller, on aconseguí el grau de mestre en medicina abans de 1332. Aquest any hi defensà unes questiones disputate sobre els Aforismes d'Hipòcrates (ms. Basilea, D.I.11, ff. 159r-189v, on també es conserva una Practica i un Regimen contra dolorem capitis in sexagenario al seu nom). Passà al servei de l'infant Joan d'Aragó (1302 – 1334), arquebisbe de Tarragona, en nom del qual examinà un cas d'impotència masculina el mateix any 1332. Quan aquest morí, serví intermitentment el rei Alfons III el Benigne (1299 – 1336), que assistí al seu llit de mort. Després de la mort d'Alfons romangué a Tarragona, on fou contractat com a metge municipal fins que el 1342 passà al servei de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), que li concedí un violari sobre les rendes reials de l'Albufera de València. Acompanyà el rei a la campanya del Rosselló de 1344. Probablement morí de la pesta. — Formes antigues del nom: «Berengarius de Cumba», «Berengarius de Cumbis», «Berengarius de Chumba» [a vegades erròniament llegit Thumba] (llatí), «Berenguer Çacoma» (català). — Wickersheimer 1936 i Jacquart 1979 l'identificaren per error amb Berenguer Eimeric (s. XIII – c. 1356).
Enllaços
Haenel (1830), Catalogi librorum manuscriptorum ..., col. 664
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., s. v. 'Bérenger de Thumba'
Jacquart (1979), Supplément [à] Ernest ..., s. v. 'Bérenger de Thumba' i 'Berenguer Eymerich'
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., p. 102
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., p. 247-248, 267, 269-270, 274 i 755 (doc. 203)
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., pp. 32-34, 50, 80, 198 i 205
Destinatari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1126/1, f. 27r – Manament, Reial – 13 juny 1346

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).