MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom82 (22 / November / 2024)

Spindeler, Nicolau (Zwickau, Saxònia, s. XV – Barcelona, 1507)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2013-01-03
Categoria social i professional
impressor
Comentaris
Impressor alemany (Nikolaus Spindeler) establert a diferents localitats dels Països Catalans durant l'últim quart del s. XV (Tortosa, Barcelona, Tarragona, València i novament Barcelona). En català imprimí el Regiment de prínceps de Gil de Roma (Barcelona, 1480), la Guerra dels jueus de Flavi Josep (Barcelona, 1482), el Consolat de mar (amb Pere Posa, Barcelona, 1483-1484), el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell (València, 1490) i el Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència de Lluís Alcanyís (c. 1440 – 1506) (València, 1490), entre d'altres.
Bibliografia
Serrano Morales (1898-1899), Reseña histórica en forma de ...
Madurell i Marimon - Rubió i Balaguer (1955), Documentos para la historia de la ...
Norton (1978), A Descriptive Catalogue of ...
Delgado Casado (1996), Diccionario de impresores ...
Enllaços
Enciclopèdia.cat
Enciclopèdia.at ENG
Galería de impresores, tipógrafos y editores
Wikipedia ES
Impressor als impresos
València, Nicolau Spindeler, 1495 – Arnau de Vilanova (autoria dubtosa), Antidotarium

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).