MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom795 (28 / abril / 2024)

Benet XIII d'Avinyó (Illueca, Aragó, c. 1328 – Peníscola, Baix Maestrat, 1423)

Creació de la fitxa: 2008-11-15
Darrera modificació: 2023-06-10
Categoria social i professional
bibliòfil - papa
Comentaris
Pero Martines de Luna, papa de l'Església catòlica a la Seu d'Avinyó (1394-1417/1422), durant el Cisma d'Occident, considerat antipapa. Cardenal el 1375, fou elegit papa a Avinyó el 1394. Havent-li retirat França l'obediència, el 1403 fugí d'Avinyó i es refugià a Provença. En els anys 1404-1406 viatjà a Itàlia, però no aconseguí ocupar Roma, i tornà a intentar-ho el 1409. Reuní un concili a Perpinyà (1408-1409), i tot seguit s'instal·là a Barcelona per tal de mantenir l'obediència dels regnes hispànics. Promogué l'elecció de Ferran I el d'Antequera (1380 – 1416) al Compromís de Casp (1412), i el 1415 es negà a renunciar a l'entrevista de Perpinyà amb l'emperador Segimon i el nou rei d'Aragó, que, havent-se refugiat el papa a Peníscola, li retirà l'obediència (1416) i el concili de Constança (1417) el deposà. De Peníscola estant, excomunicà tots els qui el negaven, i continuà sent reconegut pels seguidors que li quedaven fins a la seva mort (23-V-1423). Els seus cardenals elegiren com a successor Climent VIII (1369/1370 – 1446), que renuncià el 1429. Benet XIII és el segon dedicatari del Psalterium de Francesc Eiximenis (1327/1332 – 1409), al qual nomenà bisbe d'Elna i patriarca de Jerusalem.

Biblioteca. Essent cardenal, havia reunit una biblioteca important, d'uns 200 volums, i l'augmentà molt durant el seu pontificat. Aconseguí traslladar-la pràcticament sencera a Peníscola (1415), on encara l'amplià, i s'hi redactà un projecte d'ordenació (inv. publ. per Faucon 1886-1887). Segons l'inventari efectuat a la seva mort (1423), tenia més de 1.500 volums (inv. S i P de Perarnau-Serrano 1987), que el seu successor en part alienà, vengué (Serrano 1988) o s'apropià (aquests foren adquirits per la BC als seus descendents en els anys 1912-1915: Wittlin 1962-1967). El cardenal legat Pere de Foix, el Vell (1386 – 1464), que n'obtingué la renúncia el 1429, féu inventariar els seus béns i els confiscà el mateix any (inv. de la bibl. publ. per Martí de Barcelona 1922-1923). El cardenal de Foix retornà l'arxiu a Roma, però Martí V (1368 – 1431) li cedí la biblioteca (que ja contenia menys de la meitat dels volums que el 1423), amb la qual fundà (1457) la del Col·legi de Foix de la Universitat de Tolosa. Els que encara restaven en aquesta institució dos segles després (uns 320 volums), foren adquirits (1680-1683) per Jean-Baptiste Colbert (1619 – 1683), la biblioteca privada del qual seria comprada pel rei de França el 1732 i ingressada a la Biblioteca reial (avui BnF) (Delisle 1868-1881). Els còdexs que Benet XIII no s'havia pogut endur d'Avinyó passaren a la BAV.

Nigromàntic. El concili de Pisa (1409), per tal de deposar-lo, l'acusà de nigromàntic i d'envoltar-se de col·laboradors que també practicarien la nigromància, entre els quals Francesc Eiximenis (1327/1332 – 1409). S'hi recollí la denúncia d'alguns testimonis segons els quals hauria fet cercar llibres de màgia negra: un en terres ibèriques i dels sarraïns, pagat amb 1.000 francs, i un altre a Ultramar, per l'intermediari d'un franciscà (Puig 1920: 212 i ss.; Boudet 2009-2010, amb bibl.). Als inventaris conservats de la seva biblioteca no hi ha llibres de màgia, però sí tractats de dret canònic per a afrontar les conseqüències dels maleficis. També hi ha un cert nombre d'obres d'astrologia, que a Perarnau-Serrano 1987 s'assimilen indegudament a la màgia per a explicar aquelles acusacions.
Bibliografia
Delisle (1868-1881), Le cabinet des manuscrits de la ..., vol. 1, pp. 494-509
Faucon (1886 i 1887), La librairie des papes d'Avignon ..., vol. 2, pp. 43-150
Puig y Puig (1920), Pedro de Luna, último papa de ...
Martí de Barcelona (1922-1923), "La Biblioteca papal a Penyíscola ..."
Galindo Romeo (1929), La Biblioteca de Benedicto XIII ...
Wittlin (1962-1967), "Les manuscrits dits «del Papa ..."
Perarnau i Espelt - Serrano i Calderó (1987), "Els inventaris de la biblioteca ..."
Serrano i Calderó (1988), "La biblioteca papal de Peníscola ..."
Jullien de Pommerol - Monfrin (1991), La bibliothèque pontificale à ...
Boudet (2009-2010), "Le «pape de la lune» et la ..."
Berndt (2018), Der Papst und das Buch im ...
Enllaços
GEC
Wikipedia ES
Variants del nom
Martines de Luna, Pero
Posseïdor a les obres

Anònim. Sinònims dels medicaments simples (referències genèriques)

Deutor als documents
Vaticà [Vaticano] - AAV - Camera Apostolica: Collectoriae – Reg. 454, ff. 235r-257v – Llibre de comptes, Personal/familiar – 1405 - 1406
Posseïdor de llibres als documents
Barcelona - BC - Manuscrits – 233, ff. 1r-130r – Inventari, Notarial – 1423
Remitent als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2422, f. 74r – Sol·licitud, Reial – 18 octubre 1413

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).