MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom793 (27 / abril / 2024)

Carles de Viana (Peñafiel, 1421 – Barcelona, 1461)

Creació de la fitxa: 2008-11-12
Darrera modificació: 2021-07-14
Categoria social i professional
infant
Comentaris
Infant primogènit de Navarra i d'Aragó, príncep de Viana (1423-1461) i de Girona (1458-1461), duc de Gandia (1439-1461) i de Montblanc (1458-1461), comte de Cervera (1458-1461) i rei titular de Navarra (Carles IV: 1441-1461). Fill i hereu de Joan II el Sense Fe (1398 – 1479) i de Blanca I de Navarra (1385 – 1441).
Bibliografia
Raymond (1858), "La bibliothèque de Don Carlos ..."
Desdevises du Dézert (1889), Don Carlos d'Aragon, prince de ...
Miranda Menacho (2011), El príncipe de Viana en la ...
Mahiques Climent (2014), "Envenenamiento y apariciones de ..."
Planas (2017), "Los códices miniados de la ..."
Enllaços
GEC
Viquipèdia CAT
Variants del nom
Carles d'Aragó
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Generalitat de Catalunya: Escrivania major – Dietari, vol. 7, 2a part, f. 5r – Dietari, Estamental – 23 setembre 1461

Sadurní Martí, Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).