MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom7921 (22 / November / 2024)

Dessoler, Martí (fl. Vic, 1334 – c. 1350)

Creació de la fitxa: 2023-06-14
Darrera modificació: 2023-09-05
Categoria social i professional
físic
Activitat professional
Privada i eclesiàstics
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Vic
Comentaris
Metge (físic) de Vic. Probablement emparentat amb la nissaga de cirurgians Dessoler de la mateixa ciutat de Vic. Estigué relacionat amb el món del comerç amb la venda de teles i draps. L'any 1340 rebé de Jaume de Pansa (fl. 1340) 15 ss b. per haver-lo atés en la seua malaltia. Metge del capítol catedralici, va morir de pesta abans del maig de 1350, quan els canonges van deliberar en capítol general cercar-ne un altre. Fou un dels cinc metges que van prescriure unes receptes a l'infant Jaume d'Urgell a Manresa el 1347, conservades al Receptari de Manresa (García Ballester (2001), La búsqueda de la salud ..., p. 591).
Bibliografia
Puigferrat i Oliva (2021), "Pesta i crisis de mortalitat a la ..."
Atorgant als documents
Vic - ABEV - Arxiu de la Cúria Fumada – vol. 240, s. f. – Procura, Notarial – 8 agost 1347
Beneficiari als documents
Vic - ABEV - Arxiu de la Cúria Fumada – vol. 232, s. f. – Debitori, Notarial – 19 juny 1340

Andrea Martí

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).