MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom79 (27 / abril / 2024)

Casaldòvol, Bernat de (fl. Barcelona, 1467 – 1526)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2023-09-17
Categoria social i professional
canceller (ensenyament) - examinador - físic - mestre - professor - protometge - traductor
Activitat professional
Ensenyament - Patró: Rei Ferran II el Catòlic - Patró: Rei Joan II el Sense Fe - Patró: Rei Renat I d'Anjou - Privada
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en arts i medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Metge (físic). Mestre en arts i en medicina. El 1467 serví Renat I d'Anjou (1409 – 1480) i més tard Joan II el Sense Fe (1398 – 1479) i Ferran II el Catòlic (1452 – 1516). Professor de cirurgia a la Facultat de Medicina de l'Estudi General de Barcelona, de la qual, a la mort de Bernat de Granollacs (ante 1421 – 1487/1488), fou nomenat canceller, càrrec en el qual fou ratificat (1492) malgrat l'oposició de Francesc de Granollacs, fill de Bernat (Batlle 1980-1982). L'activitat a l'Estudi també l'enfrontà, cap a 1490, amb Antoni Amiguet (s. XV – c. 1520/1521). El 1491 fou promogut pel rei a protometge de Catalunya i substituït el 1493 per metges castellans quan el monarca volgué unificar el càrrec a tota la Monarquia Hispànica. Més tard, degué ocupar la lloctinència d'aquest càrrec a Catalunya, perquè es conserven tres llicències per practicar la medicina dels anys 1516, 1517 i 1526 lliurades per Casaldòvol, la darrera de les quals fou atorgada a Narcís Solà (fl. s. XV ex. - XVI in.), aleshores batxiller en arts i en medicina. En col·laboració amb Jeroni Masnovell (fl. 1492 – 1517), fou l'autor d'una revisió de la traducció catalana anònima de l'Inventarium sive collectorium in parte chirurgicali medicinae (Chirurgia magna) de Guiu de Chaulhac, impresa a Barcelona el 1492. El 1494, com altres metges, mariners, cosmògrafs i astrònoms, fou consultat pels consellers de Barcelona quan, a instàncies del lloctinent general de Catalunya, cercaren informadors per a la fixació de la línia decidida al tractat de Tordesillas (Millàs 1956). Se'n conserva una prescripció d'un xarop cordial probablement autògrafa (1490). Les concòrdies dels apotecaris de Barcelona del s. XVI porten una recepta d'unes pólvores de vesc aspre que es diu obtinguda d'ell (Duch 2000).
Bibliografia
Madurell i Marimon - Rubió i Balaguer (1955), Documentos para la historia de la ..., p. 175
Millàs i Vallicrosa (1956), "La cultura cosmográfica en la ..."
Simon de Guilleuma (1959), "Jaime Bofill, cirujano del ..."
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 36 i 43
Soberanas (1977), "Les edicions catalanes del ...", pp. 165-166 (esposa i fill)
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v.
Batlle Gallart (1980-1982), "Els Granollacs, metges de ...", pp. 402-403
Danón (1996), "Protomédicos y Protomedicato en ...", pp. 207-208
Duch i Torner (2000), La Concòrdia dels apotecaris de ..., pp. 218-219
Riera Blanco (2009), "L'Estudi General de Barcelona ...", pp. 90-91 (no era fill de l'apotecari Bernat Caldòfol [91]; cfr. Vela 2007)
Beneficiari als documents
Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 203/37 – Censal/violari, Notarial – 4 gener 1497
Comprador als documents
Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.21, s. núm. – Inventari, Notarial – 16 febrer 1502

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).