MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom784 (22 / November / 2024)

Māšāʾallāh ibn Aṯarī (Bàssora, c. 740 – Bagdad, c. 815)

Creació de la fitxa: 2008-07-22
Darrera modificació: 2016-08-06
Categoria social i professional
astrònom/astròleg - jueu
Comentaris
Māšāʾallāh ibn Aṯarī (també Abrī o Sāriya) fou un astròleg persa jueu al servei dels califes abbàssides de Bagdad, ciutat per a la fundació de la qual féu prediccions oficials (762). Lat. Messahala (o nombroses variants com Messahalla, Messala, Macellama, Macelarma, Messahalah). A vegades se li han atribuït obres que són, en realitat, d'Abū Maʿšar i de Sahl ibn Bišr (c. 786 – c. 845).
Bibliografia
Carmody (1956), Arabic Astronomical and ..., pp. 23-38
Thorndike (1956), "The Latin translations of ..."
Pingree (1974), "Māshāʾallāh"
Samsó (1991), "Māshāʾallāh"
Belenkiy (2007), "Māshāʾallāh ibn Atharī ..."
Dykes (2008), Works of Sahl & Māshāʾallāh
Enllaços
Wikipedia ENG
Encyclopedia.com
Islamic Astronomers
Variants del nom
Messahala
Messala
Mashallah

Temes
Eiximenis, Francesc (1327/1332 – 1409), Dotzè del Crestià >> Cap. 50: Com lo bon ciutadà deu haver virtut de temprança

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).