Alcanyís, Lluís (Xàtiva, c. 1440 – València, 1506)
Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2021-02-10
- Categoria social i professional
- convers - dessospitador - examinador - físic - mestre - metge - poeta - professor
- Activitat professional
- Autor - Ensenyament - Hospital - Patró: Rei Ferran II el Catòlic - Privada
- Tipus de formació
- Universitària
- Graus universitaris
- Mestre en arts i medicina, c. 1460
- Àrea d'activitat
- Territoris: València (regne)
Localitats: València - Xàtiva
- Comentaris
- Metge (físic), professor i poeta valencià. Membre d'una família de la burgesia de Xàtiva, de conversos de jueus, potser oriünda d'Aragó. Era fill d'un notari de la ciutat, Jaume Alcanyís (m. 1459/1460), i tenia un germà mercader, Bernat Alcanyís. El 1460 ja havia obtingut els graus de mestre en arts i en medicina, possiblement en una universitat d'Itàlia, si no a Lleida. Exercí a Xàtiva, però també havia viatjat a Roma, a Barcelona i, cada vegada més, a València. Cap a 1464/1467, sent ja un metge reputat, s'instal·là definitivament a València. Hi aconseguí un gran prestigi professional, amb nombrosos pacients de l'elit valenciana, i una posició econòmica molt acomodada. El 1468 ja havia aconseguit la categoria de ciutadà de València. Exercí sobretot la docència: fou professor (lector) de l'Escola de cirurgia de València (1469, 1472 i 1487) i, més endavant, el titular de la càtedra principal de medicina i cirurgia de la Universitat de València (1499-1503). Promogué la reforma dels estudis i de la pràctica de la medicina a la ciutat, impulsant la creació de la universitat i la incorporació a aquesta de l'Escola de cirurgia (1501-1502). Formà part del tribunal examinador de metges de la ciutat i regne de València (1467-1503), fou dessospitador de ferides (1490-1506), metge de l'Hospital dels Innocents (1491) i del de Sant Miquel o d'En Conill (1494) i examinador de la Facultat d'Arts (1502). El príncep i després rei Ferran II el Catòlic (1452 – 1516) l'incorporà a la nòmina dels seus metges personals (1469), i serví també la reina Isabel. Casat en dues ocasions amb dones de riques famílies converses. Amb la primera esposa (c. 1460/1465), Violant de Pròxida, foren pares de Lluís i Jaume. Amb la segona esposa, Elionor Esparsa, es casà (c. 1472) segons el ritus jueu i foren pares d'Àngela, Aldonça, Violant, Jerònima i Francesc (nascut c. 1477). El 1483 Elionor decidí acollir-se a un edicte inquisitorial que prometia el perdó als judaïtzants, però aleshores el tribunal inicià l'assetjament de la família, oblgant Elionor a declarar repetidament (1489 i 1491). El 1504, després que es descobrís una sinagoga secreta a la ciutat, s'aguditzà l'ofensiva de la Inquisició contra els conversos. Els Alcanyís foren arrestats i tot seguit processats i, el 1505, condemnats a morir a la foguera. Elionor, com a relapsa confessa, fou executada de seguida, però Alcanyís quedà empresonat més d'un any, abans de ser també cremat el 1506, a la plaça dels Apòstols de València. Autor d'un tractat de pesta en català, escrit per a informació de la burgesia valenciana arran del brot de pesta que afectà greument València el 1489-1490 (Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència, c. 1490). Escriví poemes, un dels quals —una professió de fe cristiana de filiació franciscana— fou premiat al certamen imprès amb el títol Trobes en lahors de la Verge Maria (1474), al qual també participaren el metges Jaume Roig (m. 1478) i Pere Alcanyís (m. 1479), segurament un parent. El seu fill Francesc Alcanyís fou igualment metge i el substituí en la càtedra, fins que la condemna inquisitorial dels pares l'inhabilità. Se'n conserva un inventari de béns (1484), el testament (1490) i un codicil testamentari (1501). No s'ha localitzat el seu procés inquisitorial, però sí el d'Elionor. — Formes antigues del nom: «Ludovicus Alcanyis» (llatí), «Loys Alcanyiz», «Luys Alcanyís» (català).
- Bibliografia
- Rubió i Balaguer (1923-1927 [=1932]), "Lluís d’Alcanyiz, Regiment ..."
Martí Grajales (1927), Ensayo de un diccionario ..., s. v. 'Luis Alcañiz'
Ventura Subirats (1973), "Lluís Alcanyiç, médico y ..."
García (1974-1975), "Tres bibliotecas de médicos ..."
Gallent Marco (1980), La asistencia sanitaria en ...
Arrizabalaga (1983), "Lluís Alcanyís y su Regiment ..."
Ferrando Francés (1983), Els certàmens poètics ...
Asensi i Botet (1998), Lluís Alcanyís: poeta, metge ...
Alcanyís (1999), Regiment preservatiu e curatiu de ...
AA.DD. (2006), Lluís Alcanyís, 500 anys ...
Arrizabalaga (2007), "The World of Iberian converso ..."
Alcanyís (2008), Regiment preservatiu e curatiu de ..., pp. 37-48
Ferragud Domingo (2009), "La trista història del metge ..."
Chenu-Bustelo (2019), Les métiers de santé à la cour ..., pp. 28, 45 i 47 (amb errates en el nom)
Ferragud (2019), Una ciutat medieval en cerca de ..., pp. 127-136 (revisió de la documentació descoberta per J. Rodrigo Pertegàs, mai utilitzada)
Aparisi Romero (2020), "Nuevas aportaciones sobre la vida ..." (aporta documentació inèdita, en part. un codicil testamentari; recerca en curs)
- Enllaços
- GEC
Catalan Hyperencyclopaedia
Las Provincias
Wikipedia CAT
- Identificació del poeta
-
Català: RAO 2
- Variants del nom
- Alcanyiz, Loys de
- Impresos amb obres de l'autor
- València, Nicolau Spindeler, c. 1490 – Lluís Alcanyís, Regiment preservatiu i curatiu de la pestilència
[s.l., s.n.], 11 febrer 1474 – [Trobes e llaors de la verge Maria]
Lluís Cifuentes |
