MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom768 (23 / November / 2024)

Borró, Pere (Perpinyà?, s. XIV – post 1390)

Creació de la fitxa: 2008-07-21
Darrera modificació: 2015-02-06
Categoria social i professional
religiós OP - traductor
Comentaris
Teòleg dominicà. Professor de teologia des d'abans de 1387, aquest any va ser nomenat pel rei Joan I inquisidor al regne de Mallorca i els comtats de Rosselló i Cerdanya. Va ser també procurador general dels dominicans des de 1387 fins almenys a 1390. Amb anterioritat a aquella data, possiblement entre 1360 i 1370, va executar per al rei Pere III una traducció del De consolatione Philosophiae de Boeci (Llibre de consolació), que cal considerar perduda. De les descripcions en inventaris antics sembla desprendre's que l'autor hauria restat fidel a l'alternança de metres i proses de l'original llatí, i que, en consonància amb els hàbits lingüístics del segle XIV, aquesta alternança es reflectiria en la llengua literària emprada: català per a la prosa, occità per als fragments en vers. (Bacardí - Godayol (2011), Diccionari de la traducció ..., s.v. Borró, Pere)
Bibliografia
Riera i Sans (1984), "Sobre la difusió hispànica de ..."

Josep Pujol

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).