MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom7642 (28 / abril / 2024)

Hony, Raymar (fl. Barcelona, 1392 – 1397)

Creació de la fitxa: 2023-04-15
Darrera modificació: 2023-05-05
Categoria social i professional
astrònom/astròleg
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - València (regne)
Localitats: Barcelona - València
Comentaris
Astròleg del rei Joan I el Caçador (1350 – 1396), aparentment d'origen alemany. Només és conegut per documents de l'ACA, on és esmentat amb diverses variants: Ramar, Renardi, Remaur, Raymar Ohem. El seu servei a la Corona està documentat entre 1392 i 1397, especialment en relació a pagaments per feines fetes per al rei.
El 1393 Joan I intervé davant el cardenal de València perquè aquest pagui a l'astròleg l'elaboració de la seva nativitat i altres feines no explicitades, malgrat que no n'hagués quedat satisfet. El mateix any és un dels tres astròlegs, juntament amb mossèn Gastó i el monjo negre, als quals el rei demana sengles interrogacions astrològiques sobre l'expedició que planeja a Sardenya.
Bibliografia
Trenchs Òdena (2011), Documents de Cancelleria i de ..., p. 599
Chabás Bergón (1992), L'Astronomia de Jacob ben David ..., p. 27
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2, 333-334.
Chabàs (2004), "L'activitat astronòmica a ..."
Enllaços
PARES ACA
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1885, f. 43r – Manament, Reial – 6 setembre 1393

Javier Serna Box; Sebastià Giralt

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).