MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom7629 (18 / maig / 2024)

Roqueta, Montserrat (fl. Santa Coloma de Queralt, 1361 – 1376)

Creació de la fitxa: 2023-04-04
Darrera modificació: 2023-05-08
Categoria social i professional
apotecari/especier
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà)
Comentaris
Apotecari de Santa Coloma de Queralt. Fill de Ramon Roqueta (1363). Actuà tant com a prestador com a deutor de diferents quantitats amb el seu cosí i també apotecari Pere Roqueta (fl. 1358 – 1363). Participà de forma activa en la compra de censals tant a la vila com als llogarets dels seu voltant (Ferragud 2005). L'any 1363 obtingué, gràcies a una cessió, tots els béns i drets de la seua esposa, Elisenda (esposa de Montserrat Roqueta) (fl. 1376). En 1376, ja difunt, es realitzà un inventari dels seus béns, en presència de la seua dona, Bernat Soler (fl. 1347 – 1384), Guillem Vila (fl. 1349 – 1394) i Arnau Maler (fl. 1374 – 1382). — Formes antigues del nom: «Monserratus Roqueta», «Monserrato Roqueta» (llatí).
Bibliografia
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., pp. 156 i 334.

Nacho Nebot

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).