MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom7621 (22 / November / 2024)

Montcada, Guillem Ramon de (fl. Lleida, 1352 – 1372)

Creació de la fitxa: 2023-03-31
Darrera modificació: 2024-07-02
Categoria social i professional
canceller (ensenyament) - canonge
Comentaris
Eclesiàstic de Lleida. Fou canonge degà de la catedral de Lleida, en la qual fundà un benefici a la capella de Sant Joan Baptista. Des d'almenys 1352 fou canceller de l'Estudi General de Lleida, càrrec en el qual tingué algun enfrontament amb el rei Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387). El 1366 atorgà una pròrroga de tres anys a Joan de Fontanet (fl. 1362 – 1369) perquè complís el seu jurament d'obtenir-hi el grau de mestre en medicina, que el 1369 el rei li ordenà d'ampliar-la a cinc anys més. El 1368 comprà la senyoria de Benavent. Morí vers 1372.
Bibliografia
Albertí (1966-1970), Diccionari biogràfic, s. v. 'Montcada, Guillem Ramon de'
Trenchs Òdena (2011), Documents de Cancelleria i de ..., p. 375, númn. 1418
Intermediari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 741, f. 135r – Manament, Reial – 8 març 1369

Javier Serna Box

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).